La pel·lícula de graduació de Mungiu, Mîna lui Paulista, és una paròdia àcida de la pol·lució, segons sembla irreversible, del món actual, en què convivim amb el “virus de la telenovel·la”.
El comissari de l'Any Espriu, Xavier Bru de Sala i la professora de literatura catalana a la UOC Teresa Iribarren ens ajuden a contextualitzar la figura de l'escriptor i poeta i la seva relació amb el cinema. Abans de la taula rodona projectarem "M", de Fritz Lang.
Durant els anys previs a la guerra civil xinesa, una aventurera retroba un antic amor, un oficial mèdic de l’exèrcit britànic, al tren que dóna títol al film.
D’aquest film, estrenat com Sinuhé el egipcio, pensat per a Marlon Brando i rodat en Cinemascope, Terenci va escriure: “Una gloriosa reconstrucció de la Tebes d’Amenhotep IV en què pretenia ser el títol més colossal de la Fox".
“Un dels cinquanta millors films de la història del cinema i, en tot cas, l’obra mestra dels films d’ambientació oriental. Per a mi, 'The Adventures of Hajji Baba' significa el redescobriment d’un dels talents més lliures, refinats i fascinants de Hollywood" (Terenci Moix)
La primera pel·lícula de Jarman va conrear polèmica: parlada en llatí, feia una barreja agosarada del cristianisme i l’homosexualitat, marcant un dels punts més referencials del cinema gai, un cinema del qual Jarman és un cineasta cabdal.
A mitjan anys seixanta, el cinema polonès va crear grans superproduccions concebudes per conquerir el mercat internacional. Són films basats en obres de la literatura polonesa de gran prestigi (Boleslaw Prus és l’autor de "Faraon").
Nominada a l’Oscar d’enguany al millor documental, retrata en primera persona l’ocupació israeliana de Palestina des del punt de vista d’un pagès palestí de Bil’in