Akai kami no onna
En Kozo i un amic violen la filla adolescent del seu cap. Després, a la carretera, recullen una autoestopista pèl-roja que ha abandonat el seu marit i els seus dos fills, i la porten a casa.
Film
Edogawa Ranpo ryôky-kan: Yanuera no sanposha
Ambientada al Japó sòrdid dels anys vint, aquesta adaptació de la novel·la de misteri i horror d’Edogawa Rampo explica l’estranya i morbosa relació que s’estableix entre un voyeur i la propietària de la pensió on s’allotja.
Shinjuku midaregai: Ikumade matte
Amb poc temps a la Nikkatsu i després d’haver estat assistent de Seijun Suzuki, Chûsei Sone aviat es va guanyar la reputació de ser un dels millors directors del gènere 'roman porno' –terme que uneix romanticisme i pornografia– de principis dels anys setanta.
El paraíso de los creyentes
La veu d’Alberto García-Alix ens condueix a través d’una reflexió sobre el valor de la imatge i la paraula. Text i imatge teixeixen fils narratius diferents i composen un relat personal, confrontant absència i presència, realitat i representació. L’artista es retrata i s’autoretrata alhora que penetra, en un exercici d’apropiació narrativa, en l’univers literari de Céline i Conrad.
Una perpetua fuga
Alberto García-Alix va realitzar aquest diaporama per a l’estand d’El País a l’edició 2010 de la fira madrilenya d’art contemporani ARCO. El muntatge, amb música original de Daniel Melingo. planteja una mirada sobre el treball fotogràfic de l’autor en els seus viatges i estades a Beijing.
De carne y hueso
Una peça audiovisual que García-Alix crea a partir d’una selecció personal de més de 400 fotografies amb l’acompanyament musical del cantant i compositor argentí Daniel Melingo.
Sessió triple: 'De carne y hueso', 'Una perpetua fuga' i 'El paraíso de los creyentes' amb presentació a càrrec d'Alberto García-Alix i Nicolás Combarro
La imaginació, el pensament, la recerca personal, les imatges i la veu d'Alberto García-Alix són alguns dels elements que es conjuguen en les tres peces videogràfiques que ens presenta el fotògraf.
Trilogía: Tres vídeos tristes
Una trilogia amb peces ('Mi alma de cazador en juego'; 'Extranjero de mí mismo' i 'Tres moscas negras') en què l’artista uneix la seva fotografia i fragments de vídeo amb textos poètics narrats per ell mateix. Són obres autobiogràfiques realitzades durant la seva estada a París, que ens parlen de la seva vida i de la seva fotografia, íntimament lligades entre sí.
De donde no se vuelve
Un viatge experimental pel passat i el present del fotògraf García-Alix. De donde no se vuelve és una exploració del seu món personal i una reflexió sobre la fotografia a partir de seqüències enregistrades durant diversos viatges a la Xina, on decideix perdre’s per contar la seva història.
Le mépris
JEAN-LUC GODARD, 1963.