Documental que enregistra un any en una classe de nens refugiats als Països Baixos, en un lloc que no coneixen, amb una professora nova i en un idioma que no comprenen.
“Django va determinar la veritable personalitat de l’spaghetti western i va establir els seus estàndards de violència i sadisme. També va definir l’espai del western italià situant-lo en pobles perduts enfangats, grisos, sense llum i habitats per personatges gairebé fantasmals.
Gràcies als seus textos i fotografies, Takuma Nakahira va ser un dels motors del canvi polític que hi va haver al Japó durant els anys seixanta i setanta. La fotografia va esdevenir vital per a ell quan, el 1977, una intoxicació etílica li va fer perdre bona part de la memòria i la parla. El documental segueix Nakahira durant un període de tres anys.
Juliette Binoche s’entrega en cos i ànima a l’hora de donar vida a Isabelle, una dona emocionalment insatisfeta que frisa per trobar un home a qui estimar.
El projecte Homo Urbanus recull el ritme de set grans urbs (Nàpols, Seül, Rabat, Sant Petersburg, Bogotà, Kyoto i Tòquio) observant el paisatge humà i els seus costums per tal de comprendre el desafiament que comporta la massificació de la vida en comú.
Una noia somia a escriure contes infantils. És òrfena i té trastorn obsessivocompulsiu, un cap horrible a la biblioteca on treballa i molta por de la natura, però segueix endavant. Quan el seu arrendatari l’obliga a fer-se càrrec del desendreçat jardí, coneix un vidu, ric i rondinaire, que resulta ser un jardiner increïble.
José R. desenvolupa la seva rutina de conductor de taxi pels carrers de Barcelona. La seva vida seria igual que la de qualsevol taxista de cinquanta-dos anys si no fos perquè els taxis que condueix són robats. Jose R. roba per poder treballar.
Del 6 al 24 de març, Gabino Diego representa al Teatre Romea El desguace de las musas, d’Eusebio Calonge i direcció de Paco de la Zaranda. Una obra que fem dialogar amb El rey pasmado, una de les interpretacions més recordades de l’actor.