Presentació

El colonialisme italià es va plasmar cinematogràficament en més d'una ocasió com a turisme militar. El resultat són les moltes pel·lícules de caràcter propagandístic del cinema feixista. L'aventura colonial es va convertir doncs, en una peça clau per l'imaginari propagandístic del cinema de l'època.

Els films es malmeten i queden en l'oblit amb el pas dels anys. Per sort, equips de restauració d'arreu del món ajuden a diari a recuperar autèntics redescobriments. N'és un exemple el clàssic 'Transatlantic' del director William K. Howard, un mestre de l'escola de Hollywood, considerat un dels millors.

Va ser a la primera meitat del segle XX que els directors de cinema van atrevir-se a experimentar amb el so per primera vegada. De l'experimentació amb l'escenificació, combinada amb el cant i el muntatge cinematogràfic van néixer els primers musicals de la història.

L'emancipació de la dona i la lluita contra una societat que manté uns valors tradicionals. A la Xina la modernitat segueix topant amb la tradició i la dona viu en un univers masclista.

La Nova Objectivitat fou un moviment cultural sorgit a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial. Fou un moviment de reacció enfront l'expressionisme que retornava a una figuració "realista". Entre cometes realista perquè era una plasmació objectiva de la realitat, amb marcat component social i reivindicatiu. Es va desenvolupar entre 1918 i 1933, que desaparegué amb l'adveniment del nazisme.

La derrota a la Primera Guerra Mundial i la consegüent depressió econòmica a Alemanya són a l'origen del cinema expressionista alemany. Un corrent innnovador en què la visió interior dels cineastes preval sobre la plasmació de la realitat, farcit d'escenografies torturades, de perspectives impossibles, de personatges alienats o amb problemes psicològics, de clarobscurs i contrasts violents. "Algol. Tragödie der Macht" és una joia oculta d'aquell període.

L'actriu danesa Asta Nielsen (1881-1972) va ser la primera gran diva del cinema. Amb més de setanta títols a les espatlles -la majoria rodats amb productores alemanyes-, la intèrpret va obrir el camí a moltes altres estrelles globals que des d'aquells primers anys de la història del setè art han poblat les pantalles d'arreu del món.

El cinema sempre ha reconstruït, o interpretat, grans obres de la literatura universal. En el cas del cinema italià dels origens, clàssics com l'epopeia religiosa 'La divina comèdia' van constituir veritables motors de la creació cinematogràfica.

Una declaració d’amor apassionada al cinema que recupera la màgia i la inventiva dels seus orígens, i mitjançant la qual Scorsese ens narra la història del pioner Georges Méliès. És l’adaptació del llibre juvenil "La invenció de l’Hugo Cabret", de Brian Selznick.