Presentació

Va ser Peter Greenaway qui va afimar que "el sexe i la mort" són els dos únics temes possibles del cinema -de fet, segons ell són el fonament de tot l'art i de les religions. Avui indaguem en aquests dos conceptes en el cinema a través de la polèmica 'Ai no korîda'.

Els anys 70 i 80, un grup de joves cineastes molt talentosos van adaptar les convencions clàssiques del cinema dels anys 30 als gustos contemporanis. En aquesta dècada, ells van revolucionar Hollywood sense renunciar a temes quasi tan antics com el propi cinema. 'Chinatown' és bon exemple d'aquest retorn actualitzat al passat.

Entre 1965 i 1980, la indústria cinematogràfica americana va patir més canvis que en qualsevol altre període de la seva història excepte, potser, el de l’arribada del cinema sonor. Els canvis evidents en l’estil i en el contingut de les mateixes pel·lícules amb prou feines van donar idea de fins a quin punt la manera de concebre-les, produir-les i distribuir-les s’havia de veure alterada, d’una manera estructural i profunda, a mesura que avançava la dècada.

Com va escriure A. Bergala, "amb la modernitat, el cinema ha pres consciència, per primera vegada, que no està condemnat a traduir una veritat que li seria externa, sinó que pot ser l'instrument de 'revelació' o de 'captura' d'una veritat que no li pertany més que per a traure-la a la llum". Així, per al cinema modern, la pantalla és un dispositiu d’inquisició bolcat sobre la realitat fragmentada i sobre les seves maneres de representació.

Anys 60. El cinema ha canviat definitivament. De costat amb les produccions de Hollywood, arreu han sorgit nous corrents cinematogràfics que qüestionen -o fins i tot rebutgen- la narrativa clàssica i el món que representa. Ja res no és el que era, ni les històries d'amor.

De quan el cinema era la vida, i el metratge d'un film transcorria en paral·lel als fets que s'hi narraven. 'Cléo de 5 à 7' n'és l'exemple perfecte.

'Spartacus' combina a la perfecció l'atracció per l'Antiguitat -com feien els pèplums- i l'espectacularitat d'una gran producció. A més aporta, en plena vigència encara del Codi Hays i la caça de bruixes, una reflexió profunda sobre la llibertat i l'enfrontament de classes.

Són molts els afeccionats al cinema que saben què va ser -i què va representar- la Nouvelle Vague. Seria possible pensar que no va néixer a França, sinó a la Gran Bretanya de finals dels 50, a l'empara d'aquell grup de cineastes jopves coneguts com els "Angry Young Men"?

Amb aquest títol, Sirk s'acomiadava del setè art. És una de les seves millors pel·lícules i un punt final bellíssim que també ens serveix per explicar el final del sistema dels grans estudis i la decadència de Hollywood a partir de mitjan anys 50.

Sovint, quan parlem d'Història del cinema' ens referim sobretot a les pel·lícules produïdes a Europa o als Estats Units. No obstant, aquesta mirada eurocèntrica és incompleta. Per això en aquesta sessió gorem el cap vers a la cinematografia índia com a exemple d'altres cinematografies que tenen coses a dir en aquest discurs.