Presentació

A partir dels anys 50, Ozu, Kurosawa i Mizoguchi van dominar la denominada “Edat d'Or” del cinema japonès amb la creació de diverses dotzenes d'obres mestres inapel·lables. Abans, les primeres pel·lícules d'aquesta cineastes ja havien obert un camí a altres continents, fent visible una altra manera de fer cinema.

Tot i que són pocs els que recorden el seu nom, Leo McCarey va ser un dels directors més populars de l'època daurada del Hollywood clàssic, un cineasta que sabia fer casar l'humor quasi surrealista d'algunes estrelles del cinema còmic amb els gustos populars. Avui, projectem un dels cims de la seva carrera.

El triomf de la Revolució russa també es va reflectir en el cinema. Tota una sèrie de cineastes van fer seves les teories marxistes i van realitzar un cinema que s'adequava a aquest discurs.

L'arribada del sonor al cinema va suposar tota una revolució. Avui passem un dels films mítics d'aquella transició dolorosa per a molts.

El cinema expressionista alemany forma part d'un moviment cultural més ampli que es va produir en aquell païs a principis del segle XX i que reflectia un clima social determinat, marcat per la depressió anímica generada per la derrota a la Primera Guerra Mundial.

Del moviment cinematogràfic sorgit a França a finals de la primera dècada del segle XX, un moviment que pretenia acostar el cinema -aleshores un espectacle popular- a les classes burgeses i dotar-lo d'una major qualitat, als primers melodrames.

L’índex de la màxima vitalitat artística del cinema mut americà procedeix de la seva brillant escola còmica, que nascuda de les furioses pantomimes de Mack Sennett es desarticularà amb l’arribada del sonor, cop mortal a la seva expressivitat mímica. Noms com els de Buster Keaton, Harry Langdon, Charles Chaplin, i Harold Lloyd sobresurten en una plèiade de còmics de l'època.

En els seus primers anys de vida, el cinema era sobretot un entreteniment popular que recollia, d'alguna manera, l’herència del fulletó. En aquest sentit, el film que projectem avui, 'Les Vampires', és un serial cinematogràfic signat per Louis Feuillade, de qui Alain Resnais afirmava que "feia surrealisme com d’altres respirem".

El director de l'Institut Lumière i del Festival de Cannes, Thierry Frémaux, escull i comenta alguns dels films que els Lumière van rodar durant els primers 10 anys d'existència del cinema.