La Filmoteca de Catalunya va engegar l’octubre de 2019 les jornades Projectem el passat, una iniciativa per promoure la recerca i l’intercanvi d’idees entorn del visionat de pel·lícules dels orígens. En la primera edició es van centrar en cinema rodat a Espanya entre 1896 i 1910, mentre que en la segona, celebrada l’octubre de 2022, es va debatre al voltant de produccions datades entre 1911 i 1914.
Retrospectiva integral d’una figura essencial del nou cinema argentí, en el seu vessant més experimental. El seu cinema es caracteritza pel tractament cru i transgressor de la violència, la sexualitat i el gènere, una mirada política feminista de dissidència sexual i per un estil audaç i provocador que aborda temes tabú des d’un punt de vista crític i subversiu.
Amb motiu de la projecció a l’Aula de cinema del considerat primer film palestí de la història, Memòria fèrtil de Michel Khleifi, la Filmoteca de Catalunya recupera alguns dels treballs més representatius d’aquest cineasta palestí exiliat a Bèlgica.
La segona entrega d’Els passos dobles reivindica l’art del disseny sonor, un dels oficis del cinema més infravalorats tot i haver experimentat una gran evolució en els darrers anys gràcies a un gran impuls creatiu potenciat per l’avanç tecnològic.
Dimarts 18 de març 19.00 h
Cine Albéniz - Sala 3
Després de presentar-se a la Sala Chomón el gener passat, coincidint amb el primer aniversari de la mort del seu director Ventura Pons, la recuperació d’El perquè de tot plegat (1994) viatja ara al Festival de Málaga, on tindrà una sessió especial presentada pel director de la Filmoteca Pablo La Parra Pérez.
Rebel i inconformista, Zetterling va deixar la interpretació en ple èxit als anys 50 per dedicar-se plenament a la direcció. Malgrat ser una pionera i una de les cineastes sueques més destacades, va ser eclipsada pels companys de professió en una indústria dominada per homes. Acusada de feminista radical i, també, de tot el contrari, les seves pel·lícules van ser considerades feministes, incòmodes i provocadores fins al punt de portar l’escàndol a Cannes i a Venècia.
La retrospectiva de l’Americana Film Fest 2025 està dedicada al cineasta de Memphis Ira Sachs. El director ens acompanyarà per presentar el cicle que es podrà veure a la Filmoteca de Catalunya del 12 al 30 de març.
Cinema clàssic argentí ressegueix el període anterior als anys seixanta amb la voluntat de traçar una tradició i reivindicar el valor del cinema clàssic argentí. Encara que la seva estructura va respondre a un sistema d’estudis, les avantguardes i la modernitat es van filtrar arreu. Des de Puente Alsina (J.A. Ferreyra, 1935), fins a El crimen de Oribe (L. Torres Ríos i L. Torre Nilsson, 1950), s’estableix un recorregut pel melodrama tanguero, el noir crioll, el fantàstic i els seus encreuaments.
Les clàssiques sessions “golfes” tenien lloc en franges horàries intempestives. Passada la mitjanit, algunes sales de cinema aprofitaven els moments de baixes audiències per projectar el més marginal del cine comercial i el més comercial del cine marginal. Les pel·lícules oferien al públic violència, sexe i altres tabús, però també un sentit de l’humor que el cinema més conservador no tenia.
Morlaix és la darrera obra del director barceloní Jaime Rosales, una reflexió cinematogràfica sobre la joventut, l’amor i la puresa dels ideals abans de l’edat adulta. El film, que es va presentar a la darrera edició del Festival de Rotterdam, se centra en la vida d’un grup d’adolescents que estan cursant l’últim any d’institut a Morlaix, un petit poble de la Bretanya francesa. L’ecosistema d’aquest grup d’amics es veu pertorbat per l’arribada del Jean-Luc, un jove parisenc atractiu, sincer i amb interessos genuïnament poètics.
