La Inesperada, certamen dirigit per Núria Giménez Lorang i Miquel Martí Freixas, posa el focus en la no-ficció, en el llenguatge cinematogràfic que es relaciona amb la realitat des d’un ampli territori on tenen cabuda des del cinema fins a les arts visuals. Un terreny fèrtil per trobar un espai de creació lliure i genuïna, autoral i contemporània.
Des que es va iniciar fa més de dues dècades amb En construcción de José Luis Guerin, Villavieja s’ha convertit en una de les professionals de referència del nostre cinema d’una especialitat sovint poc coneguda i valorada: el disseny de so. Ha col·laborat amb cineastes com Mercedes Álvarez, Oliver Laxe, Celia Rico, Pilar Palomero, Mar Coll, Neus Ballús, Ricardo Íscar, Jonás Trueba o Isaki Lacuesta.
Aquest matí, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el projecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya, que farà que l’entitat assoleixi la categoria d’equipament nacional directament dependent del Departament de Cultura.
La Filmoteca de Catalunya acollirà del febrer a l’abril la projecció gratuïta de les cinc pel·lícules nominades al Premi del Públic LUX 2025, organitzat pel Parlament Europeu i l’European Film Academy, en col·laboració amb Creative Europe MEDIA i la xarxa Europa Cinemas.
Les preestrenes de les darreres pel·lícules d’Albert Serra a la Filmoteca són ja tota una tradició. Així va ser el 2013 amb Història de la meva mort, el 2016 amb La mort de Louis XIV, amb la presència del seu protagonista Jean-Pierre Léaud, el 2019 amb Liberté i el 2022 amb Pacifiction, a partir de preses descartades de la qual Serra va crear la imatge per celebrar el 10è aniversari de la Filmoteca al Raval.
Rebel i inconformista, Zetterling va deixar la interpretació en ple èxit als anys 50 per dedicar-se plenament a la direcció. Malgrat ser una pionera i una de les cineastes sueques més destacades, va ser eclipsada pels companys de professió en una indústria dominada per homes. Acusada de feminista radical i, també, de tot el contrari, les seves pel·lícules van ser considerades feministes, incòmodes i provocadores fins al punt de portar l’escàndol a Cannes i a Venècia.
La mort prematura, a 53 anys, de Shinji Sômai (1948-2001) va privar el cinema japonès d’un dels directors més innovadors de les dècades dels vuitanta i noranta. Definida com “la baula perduda entre la fi del sistema d’estudis del Japó i l’auge del cinema independent”, la seva obra –composta de tretze llargmetratges–, experimenta amb estils i gèneres –sobretot amb el seishun eiga o cinema juvenil–, i captura amb una sensibilitat única les emocions adolescents i els ritus de pas tot explorant temes de soledat i alienació.
Enamorat de l’estil de vida del Far West, Sam Peckinpah (1925-1984) es fogueja com a realitzador televisiu en sèries de l’Oest i, ja com a cineasta, revitalitza el western en un moment en què aquest estava tocat de mort. En un temps de canvi i de crisi, Peckinpah actua com a pont entre els ideals del cinema clàssic i les inquietuds que acabarien configurant el Nou Hollywood.
Rebel i inconformista, Zetterling va deixar la interpretació en ple èxit als anys 50 per dedicar-se a la direcció. Malgrat ser una pionera i una de les cineastes sueques més destacades, va ser eclipsada pels companys de professió en una indústria dominada per homes. Acusada de feminista radical i també de tot el contrari, va ser escriptora i crítica política i sovint va treballar amb guions propis i com a productora creativa. Les seves pel·lícules van ser considerades feministes, incòmodes i provocadores fins al punt de portar l’escàndol a Cannes i a Venècia.
