Premsa

Isaki Lacuesta és un dels cineastes més consolidats i actius del panorama cinematogràfic català actual. En plena època de premis, i després d’haver triomfat al Festival de Màlaga, el seu darrer treball Segundo premio, una no-biografia del mític grup Los Planetas, parteix entre els favorits als premis Gaudí amb 9 nominacions, i n’acumula 11 per als Goya, mentre que ja no té opcions per a l’Oscar en no haver passat a la short list en la categoria de film internacional.

El poeta, novel·lista i dramaturg francès Jean Genet (1910-1986) va portar una vida transgressora, marginal i sovint extrema. Va estar a la Barcelona dels anys trenta i va freqüentar al Barri Xino llocs com La Criolla, el prostíbul Madame Petit i sobretot els baixos fons del port, com reflecteix la seva novel·la autobiogràfica Diari del lladre. D’aquesta se’n deriva el guió de l’únic film que va dirigir, Un chant d’amour, realitzat el 1950 i estrenat el 1975.

«He sigut feliç? Crec que sí.
He viscut tragèdies, però també he tingut molta sort.
Tinc més de vuitanta anys i puc explicar que he viscut coses que la majoria de dones no han viscut.
“Quina vida que has tingut!”, em diuen molt sovint. No he fet el que s’esperava que fes i estic contenta que així hagi sigut».

Extracte de 'Teresa Gimpera, així és la vida'

Balanç 2024

Aquest any s’ha produït el relleu en la direcció de la Filmoteca de Catalunya.

Els passos dobles. Isaki Lacuesta

El film del director que dona títol a aquesta nova proposta és precisament el que la inaugura, com no podia ser d’una altra manera. Es tracta de convidar diferents cineastes catalans a posar en diàleg la seva obra amb títols d’altres filmografies, provocant un joc de miralls suggeridor.

Dario Argento, l’estilista del mal

L’estrena el 1970 de la seva opera prima L’uccello dalle piume di cristallo marca un punt d’inflexió en el giallo, el thriller de terror italià instaurat per Mario Bava a principis dels seixanta. Argento (Roma, 1940) va agregar al gènere una crueltat encara més perversa i un personalíssim estil operístic farcit d’efectismes visuals i de música inquietant. Un estil que ha creat escola i ha exercit una gran influència en cineastes com John Carpenter, Wes Craven, Brian De Palma, Gaspar Noé o Nicolas Winding Refn.

Com a tancament de l’any del Centenari del cinema amateur a Catalunya, la Filmoteca presenta Família Guerra. Material d’arxiu de l’artista Pere Noguera (La Bisbal d’Empordà, 1941).

La proposta neix d’una vídeo-instal·lació realitzada a partir d’un arxiu fílmic d’origen centreeuropeu que l’artista va trobar. A les mateixes bobines s’hi van localitzar, indistintament, filmacions d’escenes domèstiques d’estiueig i d’altres que capturen escenes de la Segona Guerra Mundial.

En el marc de la 31a edició de l’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya presenta la retrospectiva dedicada al cineasta mexicà Nicolás Pereda, autor d’una quinzena de títols i cineasta habitual de l’Alternativa.

Exposició: Pere Noguera. Família-Guerra. Material d’arxiu

Com a tancament de l’any del Centenari del cinema amateur a Catalunya, exposem el projecte Família-Guerra. Material d’arxiu de l’artista Pere Noguera, una vídeo-instal·lació realitzada a partir d’un arxiu fílmic d’origen centreeuropeu que l’artista va trobar a l’Empordà.

La retrospectiva d’enguany de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya que acull la Filmoteca està dedicada al cineasta italià Ermanno Olmi (1931-2018). En una trajectòria de més de seixanta anys va alternar el documental i la ficció, el realisme d’època i la faula moderna, i l’ús d’actors no professionals amb la direcció d’estrelles del setè art.