Aprendre

Com explica una pel·lícula dels anys 50 el present del Raval? 

Com s’interpreta avui un film rodat fa 20 anys? 

Quins diàlegs s'estableixen entre la representació cinematogràfica i les realitats del barri? 

Aquest itinerari físic i virtual posa en contacte pel·lícules, veïnat i entitats per desplegar un mapa de significats compartits respecte a la filmografia lligada al territori.

Una aproximació cinematogràfica -des de l’arxiu fins a l’actualitat- a la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme.  

Quan han passat 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco i quasi noranta del cop d'estat que va iniciar la Guerra Civil a Espanya, presentem una sessió que situa la importància del cinema en les polítiques de la memòria i com a llenguatge imprescindible per imaginar escenaris de transformació social. 

Filmar el que tenim a prop és, avui en dia, una pràctica molt habitual, sobretot entre la gent jove. Però i si ens preguntem com va començar aquest gest? En aquesta sessió especial reivindiquem l’inici del moviment de cinema amateur amb la comercialització de la càmera Pathé Baby l’any 1924.

Amb la projecció de diversos curtmetratges de l’arxiu de la Filmoteca com La fada primavera; L’espluga de la bruixa; La llegenda del fantasma; El peu del moltó; El pescador de perles; La casa embruixada; L’espectre roig, i Creació de la serpentina, Artis Díaz, interactuarà amb l’alumnat per acostar al món màgic de Segundo de Chomón i per treballar les tècniques de creació cinematogràfica dels orígens.

Com representar el que mai no ha tingut accés a la imatge? Com imaginar el que mai no ha tingut accés a la representació?

Aquesta és una sessió especialment pensada per gaudir de l’obra del gran pioner del cinema Segundo de Chomón, la producció del qual es preserva a la Filmoteca de Catalunya.

Érase una vez… és un llargmetratge català d’animació estrenat el 1950 i que es va realitzar en 35 mm amb el sistema Cinefotocolor. Va rebre la qualificació d’interès nacional i va obtenir una menció especial en l’onzena edició de la Mostra de Venècia.

La Léa ha de viatjar de sobte a Girona, on el seu avi patern acaba de morir. Allà l’espera la seva família, a qui pràcticament no ha vist des que va marxar a l’estranger.

La mort del patriarca dels Vich i Carbó és l’excusa perfecta per forçar la convivència entre els seus descendents.