S/D

Un recorregut per la vida i l'obra del dirigent comunista vietnamita Ho Chi Minh.

El tercer film de Maya Deren és una obra experimental, un viatge a l’entorn de la mitologia del segle XX. Des d’una estètica que deu molt al surrealisme, Deren combina imatges de factura i àmbits diversos a partir dels quals produeix, mitjançant el muntatge i la sobreimpressió, uns efectes sorprenents però plens de sentit.

Una il·lustració visual i poètica molt lliure dels poemes de Baudelaire. Alhora, el film és un assaig cinematogràfic integral que experimenta amb el joc d’una narració totalment excèntrica dels paràmetres que semblaven imposar-se en aquella època primerenca del cinema.

Veiem la imatge de Lev Tolstoi amb motiu del seu vuitantè aniversari o l’evocació del rodatge del film 'L'argent', de Marcel L'Herbier, contrastades amb les imatges dels films de Dulac, una de les poques dones cineastes que van treballar dins l’avantguarda artística.

Drama per al lluïment com a gran intèrpret tràgica de Margarida Xirgu, i que pertany a la sèrie de cinc títols que, entre el 1915 i el 1916, l'actriu va interpretar a les ordres de Murià. Aquesta sèrie seguia les maneres italianes per la seva vinculació a un model de melodrama d’alta societat (ambients luxosos i elegants, celebracions socials, passions intenses) característic del cinema italià de l'època.

Selecció d'episodis de dibuixos animats, tots produïts per Fred Quimby per a la Metro-Goldwyn-Mayer i dirigits per Tex Avery, William Hanna i Joseph Barbera.

Aquest documental de muntatge estableix connexions entre moments culminants de la història d'Espanya i el seu present, també "gloriós". La narració és un calc de la reinterpretació que Mussolini fa de molts capítols de la història d'Itàlia, particularment l'Imperi romà. L'ocasió per a la realització del curtmetratge és la celebració del Primer Consell Nacional de Falange.

En un intent de guanyar-se les simpaties del públic de la zona "nacional", es va realitzar aquest documental sobre l'acollida dels nens i nenes espanyols en un campament d'estiu prop de Roma. Plànols de la bandera italiana recorden en tot moment a qui es va deure aquesta generosa iniciativa solidària. Des del punt de vista cinematogràfic, l'escena sense dubte més treballada és la que serveix de pròleg al curtmetratge, "documentant" l'horror del que fugien aquells nens espanyols.

L'afany per celebrar el renovat impuls de la Guerra va provocar que alguna persona, des de l'Institut Luce, recopilés una antologia dedicada a l'acció del cos expedicionari italià. El muntatge, no obstant, es va realitzar de manera incoherent, i el film va ser immediatament retirat per les protestes dels alts comandaments militars italians.

L'espectador és catapultat entre els pavellons en runes de la Ciutat Universitària, als afores de Madrid. El que pretén el films és transmetre la idea d'una caiguda imminent de la capital. Res més lluny del que estava passant a la realitat. Tot i la pèrdua del so original, la banda visual està muntada amb molta cura.