VE (Versió original en castellà)

El 26 de febrer de 1964, Victorina i el seu fill Carlos Benpar van veure junts 'El proceso', d’Orson Welles. El noi es va sentir tan fascinat pel film, que va decidir dedicar-se al cinema. Des d’aleshores, cada 26 de febrer –fins que ella va morir el 1993–, mare i fill tenien una cita fixa amb el genial malson rodat per Welles.

La trobada entre un director i un dels millors grups espanyols de música barroca, La Reverencia, dirigit pel clavecinista Andrés Alberto Gómez.

FERNANDO E. SOLANAS, OCTAVIO GETINO, 1968.

La Gloria té 58 anys i està sola a la vida. Per compensar el buit, omple els seus dies d’activitats i, a les nits, busca l’amor en el món de les festes per a solters adults, on tan sols hi troba aventures sense gaire sentit. Aquesta fràgil felicitat en què viu canvia quan coneix en Rodolfo.

Una mestressa de casa s’enamora d’un cantant de rock. Aquesta és la premissa de la qual parteix el segon treball –després de Tigres de papel– de Fernando Colomo.

Deliciosa comèdia, de gran èxit en el moment de l’estrena, que mostrava els temps heroics de la ràdio espanyola, quan representava el punt de cohesió més important –si no l’únic– de la societat.

El primer llargmetratge d’Isao Takahata ('La tumba de las luciérnagas') va comptar amb l’animació de Hayao Miyazaki, l’home amb qui més tard crearia els famosos estudis Ghibli.

FERNANDO FERNÁN-GOMEZ, 1977.

ROGELIO A. GONZÁLEZ, 1959.

Mitjançant fragments de pel·lícules, documentals, noticiaris, retalls de premsa i enregistraments sonors, Patino reconstrueix com era la vida a Espanya en els anys immediatament posteriors a la fi de la Guerra Civil.