VE (Versió original en castellà)

Aquest documental narra la història d’un grup de joves actors espanyols que a principis dels anys trenta va emigrar a Hollywood per convertir-se en estrelles. Eren els inicis del cinema sonor i els estudis de Hollywood començaven a produir versions en castellà dels seus propis films.

La història del segrest d’uns gossets i dels intents de seus progenitors per recuperar-los va constituir un dels èxits populars clàssics de l’obra de Walt Disney.

És molt important que el protagonista del film sucumbeixi, perquè es fa evident fins a quin punt ho és, de planer, el camí de l’alienació, de la identificació amb l’ordre injust, i sobretot, fins a quin punt el rebuig del paternalisme produeix un buit angoixós si no s’hi oposen uns valors positius en contrapartida. I com n’és de fàcil, llavors, reduir la lucidesa de la joventut a una superable crisi d’adolescència” (Maria Aurèlia Capmany).

Un carnisser mata un taxista accidentalment. La seva xicota, espantada, decideix avisar la policia…

“Una evocació de l’època del cuplet centrada en una artista que, en realitat, era una síntesi de totes. Sense demèrit d’altres cantants excel·lents, la veu pastosa i sensual de la Montiel fou el que va impactar en el públic i va permetre la resurrecció de cançons completament oblidades."

El clàssic conte de fades dels germans Grimm va proporcionar el punt de partida perquè Walt Disney realitzés el primer llargmetratge de dibuixos animats de la història del cinema.

En Jara és un home tímid que treballa de nit com a guàrdia de seguretat en un hipermercat als afores de Montevideo. A través de les càmeres de vigilància s’enamora de la Julia, una noia del servei de neteja.

Un equip de televisió irromp en un barri madrileny per rodar una sèrie sobre l'entrada de la unitat militar del Tercio a Madrid. L’actor principal, un galant en decadència, s’entestarà a seduir la Paloma, una mestressa de casa amb quatre filles. Una comèdia coral que vol reflectir la societat espanyola de l’època. Ana Belén va ser nominada al Goya com a millor actriu protagonista.

La gesta històrica de la defensa de l’alcàsser de Toledo va ser explotada pel franquisme i, naturalment, amb el suport del règim feixista italià, es va convertir ràpidament en una pel·lícula que ressaltava l’heroïcitat dels nacionals.

La veu d’Alberto García-Alix ens condueix a través d’una reflexió sobre el valor de la imatge i la paraula. Text i imatge teixeixen fils narratius diferents i composen un relat personal, confrontant absència i presència, realitat i representació. L’artista es retrata i s’autoretrata alhora que penetra, en un exercici d’apropiació narrativa, en l’univers literari de Céline i Conrad.