VE (Versió original en castellà)

La producció d’aquest film es va haver d’interrompre en començar la Guerra Civil i, quan es va acabar, el productor Arturo Carvallo no el va poder estrenar perquè algunes de les escenes eren absolutament inadmissibles per a la censura franquista.

Què sentiries si les teves dues filles et diguessin que s’han enamorat l’una de l’altra?

Estem davant d’un film que ens proposa relligar les percepcions d’una nena que viu entre veritats i silencis, en un món tan contradictori, cruel i absurd com va ser la dictadura argentina mitjançant una posada en escena radical i un treball actoral ple de matisos, vent i sorra.

La veritat és tan sols un conjunt de píxels, el resultat d’un zoom digital sobre uns rostres borrosos. I la càmera, que filma els membres d’un jurat popular enfrontats a un judici per assassinat de violència masclista, està tan perduda com ells en aquest laberint de proves, imatges i testimonis, incapaç de filmar res que no sigui la seva pròpia descomposició.

Un exercici en què l’artista segueix el camí de reanomenar amb el que ella mateixa descriu com a cultura del reciclatge audiovisual a partir del remuntatge, amb l’objectiu de fer un “cinema porcí” resultat de l’aprofitament de tot el que es troba en la iconosfera audiovisual: la recontextualització de les imatges televisives, el reportatge i la hibridació són la base d’un treball crític sobre una Sevilla reapropiada.

VÍCTOR ERICE, 1992.

El conservador d'art Francesc Quílez ens presenta el film que Carlos Saura va dedicar a Goya. Amb l'ajut de pantalles com a decorats i un gran treball d'il·luminació de Vittorio Storaro, 'Goya en Burdeos' recrear una època i l'univers plàstic de l'artista aragonès.

1908. Durant un viatge a Madrid en tren, l’empresari tèxtil Joaquín Rius explica a una jove cantant la tràgica història del seu matrimoni. El seu relat comença quinze anys abans, quan es va casar amb Mariona Rebull, la filla d’uns joiers rics de Barcelona.

La història d’un pres polític uruguaià que va guardar clandestinament un registre minuciós de les seves condicions de vida durant els més de 12 anys que va passar al Penal de Libertad, la presó política més gran de l’Amèrica Llatina dels anys setanta.

Dirigent tupamaro i ostatge de la dictadura uruguaiana durant 13 anys. Presoner a qui la tortura perllongada i l’aïllament van portar a la bogeria. Ciutadà suec i metge reconegut internacionalment per la seva investigació sobre l’Alzheimer.