Paco Plaza dirigeix, ara sense la companyia de Jaume Balagueró (codirector de les dues pel·lícules anteriors de la saga), una mena de “preqüela” de la història.
El film està basat en un fet real —el robatori dels diners transportats en un tren durant la dictadura de Primo de Rivera— que ja havia inspirat un film d’Iquino i que, posteriorment, va ser un dels episodis de la sèrie televisiva "La huella del crimen". Rovira Beleta va modernitzar-ne la història i va aconseguir un dels títols més reeixits de la sèrie negra espanyola dels anys cinquanta.
El gall Panxito, el lloro José Carioca i l’ànec Donald protagonitzen aquesta comèdia musical, amb molt de ritme, en què apareixen personatges reals barrejats amb dibuixos animats.
“Després d’haver fet tant de cinema històric em vaig dir a mi mateix que havia de fer una pel•lícula del meu temps, i amb Miguel Mihura vaig començar a treballar amb una idea meva, la d’un home que fuig d’alguna cosa —la guerra, un crim— i acaba a Espanya sense saber gaire bé on és" (Rafael Gil).
Un noi i una noia que no es coneixen es desperten amb ressaca en un pis de Madrid i no recorden què van fer la nit anterior. La incomoditat de la situació s’accentua quan apareix la parella d’ella, un veí i, sobretot, una nau extraterrestre damunt la ciutat.