VE (Versió original en castellà)

L'opera prima de Bigas Luna també va representar el debut al cinema de Pepe Carvalho, el detectiu privat imaginatiu i astut però cínic, creat per la ploma de Manuel Vázquez Montalbán. El misteri arrenca amb l'aparició d'un cadàver que han trobat flotant al moll de Barcelona amb la cara desfigurada per les mossegades dels peixos i un misteriós tatuatge al braç.

Durant la Guerra Civil, les classes treballadores ocupen els carrers. Per als anarquistas el conflicte marca l’inici de la revolució social. Els espectacles se socialitzen i en sorgeix un model de producció i exhibició de pel·lícules mai vist fins aleshores. Entre les pel·lícules produïdes, destaquen els documentals educatius i de propaganda, els llargmetratges de ficció, les comèdies, els musicals infantils i la pel·lícula més costosa del cinema espanyol fins llavors. I què en pensaven els espectadors?

Aquest curtmetratge produït per SIE Films (la principal productora anarquista del període de guerra) representa, a través de la història d’uns infants que assagen números de ball i cançons, la nova societat en què ningú no tindria privilegis sobre ningú i en què regnarien el tracte humà i el respecte dels drets de totes les persones.

El documental, que Herralde va preparar en col·laboració amb Romà Gubern, recull declaracions de la germana de Franco i del protagonista de Raza, i utilitza imatges de la pel·lícula de Sáenz de Heredia. Herralde explicava així les seves intencions en rodar el film: "Fer manifest el discurs profund que tenía Raza. (...) Pretén revelar la veritat oculta darrere de tot una aparell discursiu que Franco va establir i que va fer que posteriorment s'anessin desenvolupant en el cinema espanyol les pautes així formades".