VE (Versió original en castellà)

"La meva pel•lícula explica tot un discurs històric, tota una època espanyola amb influències italianes i franceses; és un retrat, un fresc de l'Espanya de la fi del segle XVIII" (Bigas Luna).

La camarera del Titanic va suposar un canvi de registre temàtic i estilístic en la filmografia de Bigas Luna.

Bambola, una noia de curves voluptuoses que desperta els instints més primaris en els homes, ha de lluitar entre la passió i la raó quan es troba immersa en un cercle d'amors passionals i obsessius amb una atracció inusual per allò prohibit i macabre.

Rafael Azcona va adaptar la novel·la del mateix nom de Stephen Vizinczey (que va posar un plet a la productora per haver-hi incorporat actors estrangers, cosa que va retardar bastant l'estrena del film) i la va traspassar des de l'Hongria de la Segona Guerra Mundial a l'Espanya de la guerra civil.

AGUSTÍ VILLARONGA, 1985.

FRANCESC ROVIRA BELETA, 1963.

Jaume Balagueró i Paco Plaza, dos dels referents del cinema de terror fet a Catalunya, van arrassar en el Festival de Sitges del 2007 amb aquest malson d'estil tan realista com brutal.

Crònica de l'activitat quotidiana del diari La Jornada. A través dels successos que cobreix el cronista de societat –que ocupen precisament la setena pàgina del diari– sorgeix un retrat de les diferents classes socials de l'Espanya dels anys 50 i una visió de la realitat en què es barregen fets còmics, policíacs, sentimentals, dramàtics i fins i tot tràgics.

Un dels èxits teatrals més notables del dramaturg José Sanchís Sinisterra va ser aquesta comèdia amarga que mostrava una companyia d'actors itinerants que, durant la guerra civil, entretenien les tropes republicanes.

Basilio Martín Patino va realitzar "Canciones para después de una guerra" l’any 1971. El film no es va estrenar fins el 1976, després d’un llarg via crucis. "Caudillo" segueix una pauta similar a l’estructura d’aquest film, ja que està compost amb imatges documentals acompanyades de cançons de l’època.