VE (Versió original en castellà)

Jota i Simón són dos nois que viuen en la deprimida barriada de Los Alambres, dos “quinquis” que es busquen la vida.

Marcos, un noi a qui la vida li resulta indiferent, s’amaga darrere d’una educació agnòstica, una vida d’excessos i un llegat d’odi. Tot canviarà quan un innocent sigui jutjat en comptes d’ell i condemnat per culpa seva; només aleshores Marcos sortirà de la seva apatia.

Un documental que narra la història de l'advocat guatemaltec Rodrigo Rosenberg, que va predir la seva mort a YouTube arran de les amenaces que va rebre per la seva lluita en favor de la justícia al seu país. Ens el presenta el seu director, Justin Webster.

Història d’amor als suburbis de l’Havana entre dos companys de futbol de barri: Reinier, un noi que es prostitueix per mantenir la seva família, i Yosvani, l’ajudant d’un prestamista que aspira a casar-se amb la seva filla.

L’odissea de Hassan, un immigrant marroquí que, després de tretze anys a Espanya, ja no troba feina i decideix tornar a casa. Inverteix tots els seus estalvis en un tractor de segona mà per guanyar-se la vida al Marroc, i decideix emportar-se’l conduint-lo fins allí.

Una dona que ha patit un greu trastorn mental causat per una infància molt complicada ha de fer front, juntament amb la seva parella, al desafiament més gran de tots: ser mare.

Sessió d'homenatge a dues sèries de televisió dels anys 70 que han donat la volta al món i que van ser especuialment populars al nostre país: la producció sueca "Pippi Langstrum" i la mítica sèrie japonesa 'Heidi'.

La Wadjda té deu anys i viu en una societat tan tradicional que certes coses –com anar amb bicicleta– li són totalment prohibides.

Un documental que retrata el patiment i la lluita de Marta, una dona que va viure el maltracte del seu marit i que va sobreviure a un apunyalament. El film també recull la visió dels professionals que treballen en contra de la violència de gènere. La pel·lícula està rodada entre Àustria i Espanya, per demostrar la universalitat del problema.

"M'agrada Almodóvar quan riu, perquè ens fa riure. Però, cosa curiosa, la seva obra mestra absoluta, La flor de mi secreto, no fa riure. És, ben al contrari, la seva pel·lícula més dramàtica, desesperada de veritat i, alhora, és una flor d'aquell gènere que el cinema va conrear des del seu primer jardí, les pel•lícules per a dones" (Guillermo Cabrera Infante).