VE (Versió original en castellà)

Aquest documental posa en imatges diverses històries succeïdes a l’avui desapareguda presó de La Gorgona, ubicada a l’illa del mateix nom, en els seus vint-i-cinc anys d’existència.

L’any de la canonització de la religiosa colombiana Laura Montoya, l’autora Marta Hincapié emprèn un viatge per les emocions que la vida d’aquesta monja desperta a les selves de Dabeiba. Un retrat filmat de la trobada entre els indígenes emberà i les veus místiques que la santa va sentir a la natura més salvatge.

Quan la Inés va morir, va deixar una herència molt particular: deu quaderns de cent fulls. A cada full es llegia: “Per als meus fills.”

El primer film d’animació produït per Steven Spielberg explica, seguint els patrons estilístics i musicals de Disney, la història d’una família de ratolins que, fugint dels gats russos, arriba a Nova York, on espera trobar un paradís farcit de formatges i sense gats. Quan una tempesta separa al petit Fievel dels seus pares aquest haurà a aprendre a sobreviure tot sol a la gran ciutat.

Un viatge personal a la recerca de dos avis: l’un, un metge autodidacta equatorià que volia descobrir la immortalitat; l’altre, un militant comunista assassinat durant la dictadura militar xilena de 1973.

La Daniela és una noia de 17 anys, crescuda en el si d’una família evangèlica estricta. De natura rebel i assetjada per la culpabilitat cristiana, de sobte veu com irromp en la seva vida el seu primer amor homosexual.

Documental que relata la història dels llibres infantils prohibits per la dictadura argentina de Videla —uns llibres que, malgrat la censura, van resistir. Gràcies al compromís i la valentia de molts mestres, autors i editors, trenta anys després aquests relats segueixen ocupant un lloc de privilegi a la literatura argentina i, sobretot, a les tauletes de nit d’una nova generació de petits lectors i lectores.

Un homenatge al director iranià Jafar Panahi i al seu film Esto no es una película, a través del qual José Luis Cubillo fa una reflexió sobre la crisi econòmica i de valors d’occident i una exaltació de la creació audiovisual personal, alternativa, al marge de la indústria, les modes i els condicionants tècnics i econòmics. En definitiva, un cant a la llibertat d’expressió.

A través de la història del naixement de l’amor entre dos adolescents (els Rocío i José del títol), García Pelayo s’aproxima –amb esperit documental– a la romeria del Rocío, que cada any du milers de pelegrins pel parc de Doñana fins a la població d’Almonte.

Després de trenta anys de silenci cinematogràfic (ell diu que “el cinema el va abandonar”), Gonzalo García Pelayo va tornar a rodar l’any 2013.