En un institut dels suburbis parisencs, adolescents prou afortunats per assistir-hi parlen, entre classe i classe, i a voltes durant la classe, asseguts al passadís o en uns bancs de l’exterior, mentre la ciutat s’estén al seu darrere i als seus peus.
La misteriosa desaparició de Carolyn Harper —que recorda la de Laura Palmer— ens introdueix en un film que subverteix l’estètica i els personatges arquetípics del gènere americana i reconfigura lliurement els codis del realisme màgic, els musicals o les comèdies absurdes.
El procés de selecció de les persones candidates a convertir-se en futurs estudiants de la prestigiosa escola de cinema parisenca La Fémis és el punt de partida que Claire Simon usa per oferir una visió crítica sobre els mètodes d'accés a escoles de formació artística i la vinculació entre excel·lència, conservadorisme i producció de cultura.
Aquest film és una autobiografia abans que, en paraules de Hammer, “algú la faci per ella”. Conscient que el gènere de l’autobiografia lèsbica és històricament extraordinari, la directora construeix el relat de la seva vida mitjançant imatges d’arxiu i fent un ús irònic de les “veus d’autoritat”.
“Be natural” (‘sigues natural’) és l’epigrama que presidia la Solax Company, els estudis de cinema que Alice Guy va fundar als Estats Units. Tota una declaració de principis sobre la seva concepció de la tasca cinematogràfica.
Agafant imatges de diferents documentals dels nazis confiscats pels soviètics després de la guerra, Romm fa un film de muntatge amb què tracta d'esbrinar les raons de com i per què tot un poble, l'alemany, va seguir i acceptar el feixisme sorgit del règim nazi.
Es basa en la vida real de Beth Raymer, una noia que el 2001 va arribar a Las Vegas per guanyar-se la vida com a cambrera i que es va acabar introduint en el món de les apostes esportives mitjançant un home que buscava algú de confiança.