VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Un film sobre la Segona Guerra Sinojaponesa narrat de manera senzilla però estimulant. Tasaka atorga el protagonisme a la massa i accentua l’esforç diari i la camaraderia dels soldats japonesos i l’entrega heroica a la causa comuna del seu poble, però sense glorificar el conflicte.

Un grup yakuza persegueix un assassí a sou i el seu lleial company per haver assassinat el seu cap. La fugida en avió dels dos perseguits fracassa i aleshores intenten escapar en vaixell, malgrat que han d’esperar força hores.

El 1971, per culpa de la crisi de la indústria cinematogràfica japonesa, la Nikkatsu va decidir posar els seus grans talents al servei de la "Roman Porno" i produir films eròtics de gran pressupost i dirigits amb grans quotes de llibertat.

L’Akira és un delinqüent comú que acaba de sortir de la presó. La seva prioritat és venjar-se del periodista que el va denunciar. Amb la complicitat de la seva amant i d’un brètol que va conèixer a la garjola aniran a per la parella del periodista.

Davant la impossibilitat d’unir-se en matrimoni, una jove parella decideix fugir a Tòquio. Un cop allà, s’instal•len en un bar situat a les portes de Suzaki, un barri de prostitució

Les vivències del cineasta en l’ambient i la vida marginal del Japó de postguerra es reflecteixen en aquest film que, d’altra banda, inicia un dels temes inherents a la seva obra: la metàfora de la similitud entre l’home i els animals.

El matrimoni d’en Pierre, que treballa a l’empresa del seu sogre, va bé. Ell passa els dies signant xecs i les nits veient la televisió. Els anys passen, monòtons, fins que apareix una nova secretària.

Mentre una dona prepara el sopar del seu aniversari de noces, el seu marit arriba tard a causa de les compres d’última hora i dels embussos de París. Amb aquest film, Étaix va obtenir l’Oscar al millor curtmetratge.

En Pierre és un noi seriós i estable, però es troba incòmode en l'època que li ha tocat viure, envoltat de sorolls, grues i cotxes. Una petita obra mestra satírica i burlesca, que va rebre la Concha de Plata al festival de Sant Sebastià.

Curtmetratge sobre les peripècies d’un campista. Aquesta seqüència formava part de la primera versió del llargmetratge Tant qu’on a la santé, estrenada el 1966. Però el 1971, Étaix la va eliminar d’un nou muntatge del film i la va recuperar com a curt.