Després de suspendre els exàmens d’ingrés universitari i que la xicota el deixi, un noi decideix unir-se a un programa de capacitació forestal per descobrir que la feina no és tan fàcil com s’imaginava.
En aquesta ocasió Kitano canvia el thriller per una comèdia agredolça en forma de road movie en què el canalla, però simpàtic, Beat Takeshi acompanya un nen de set anys en el viatge de recerca de la seva mare.
Un empleat de banca desenvolupa una al·lèrgia estranya als diners i, per tal d’evitar-ne l’ús, es trasllada a viure a un llogaret petit i remot. Tanmateix, quan coneix els seus veïns nous, descobreix que la vida allà no és tan fàcil com se l’havia imaginat.
De jove, Céleste Albaret va treballar al pis parisenc de Marcel Proust com a majordoma, amiga i infermera de l’escriptor els darrers nou anys de la seva vida.
“El 1981, vam viure, els meus fills, jo i el meu company Glauber Rocha, a Sintra, Portugal. Vint-i-cinc anys més tard, torno a la ciutat per realitzar Diário de Sintra tot buscant un diàleg amorós i poètic mitjançant el cinema i la memòria. La meva mirada es deixa impregnar per allò que veu, els paisatges, les persones i els amics que trobo pel camí” (Paula Gaitán).
Eryk Rocha, fill de Glauber Rocha, signa aquest assaig fílmic que explora amb poesia el Cinema Novo, el moviment cinematogràfic més important a l’Amèrica Llatina, mitjançant els pensaments dels protagonistes principals d’aquest corrent ple de vitalitat, frescor i propostes noves: Glauber Rocha, Nelson Pereira dos Santos, Leon Hirszman, Joaquim Pedro de Andrade, Ruy Guerra, Walter Lima Jr., Paulo César Saraceni, etc.
El primer llargmetratge de Rocha ens presenta la vida d’uns pescadors negres d’un petit poble costaner del Brasil. Una barreja de crítica social, misticisme i denúncia que va descobrir una realitat brasilera molt específica.