Un videoclip musical de The Blaze que captura, amb estil semidocumental, el retorn a casa d’un jove emigrant algerià en el que és una cura redemptora a prop dels seus, plasmada mitjançant la música, el ball i l’hedonisme.
Tres amics adolescents han tocat durant anys en una banda de rock psicodèlic. Quan el cantant de la banda cau en una depressió, el futur del grup queda seriosament compromès.
Després de suspendre els exàmens d’ingrés universitari i que la xicota el deixi, un noi decideix unir-se a un programa de capacitació forestal per descobrir que la feina no és tan fàcil com s’imaginava.
En aquesta ocasió Kitano canvia el thriller per una comèdia agredolça en forma de road movie en què el canalla, però simpàtic, Beat Takeshi acompanya un nen de set anys en el viatge de recerca de la seva mare.
Un empleat de banca desenvolupa una al·lèrgia estranya als diners i, per tal d’evitar-ne l’ús, es trasllada a viure a un llogaret petit i remot. Tanmateix, quan coneix els seus veïns nous, descobreix que la vida allà no és tan fàcil com se l’havia imaginat.
De jove, Céleste Albaret va treballar al pis parisenc de Marcel Proust com a majordoma, amiga i infermera de l’escriptor els darrers nou anys de la seva vida.
“El 1981, vam viure, els meus fills, jo i el meu company Glauber Rocha, a Sintra, Portugal. Vint-i-cinc anys més tard, torno a la ciutat per realitzar Diário de Sintra tot buscant un diàleg amorós i poètic mitjançant el cinema i la memòria. La meva mirada es deixa impregnar per allò que veu, els paisatges, les persones i els amics que trobo pel camí” (Paula Gaitán).