Amb les escenes d’exterior rodades íntegrament als fiords escandinaus, amb una fotografia genial de Jack Cardiff en Technicolor i en format cinemascop, The Vikings és un autèntic clàssic del cinema d’aventures.
Adaptació d'una obra de Bernard Shaw basada en fets reals i ambientada durant la Guerra de la Independència dels Estats Units (1775-1783), en la qual els colons de Nova Anglaterra es van aixecar contra la metròpoli.
Un home provoca un accident de cotxe i, mentre està ingressat a l’hospital, fa un repàs general de la seva vida, a tot el que ha fet i el que li hauria agradat fer
Curtmetratge documental de caire autobiogràfic en el qual Maurice Pialat mostra París durant la postguerra. L'humor irònic i l'observació social mordaç farceixen aquesta meditació sardònica de Pialat de la vida dels suburbis i l'abandonament i la decadència cultural que es troben en aquests indrets.
Quant a la representació de l'enemic, el cinema feixista va adoptar sense fissures del punt de vista del cinema "nacional". Juntament amb la representació de la dona, es podria fins i tot afirmar que aquest va ser l'únic àmbit on les seves lectures de la "realitat" de la guerra van ser perfectament coincidents. "¡Espanya una, grande, libre!" n'és una clara prova.
L'any 1938 dues noves entitats van trencar el monopoli de l'Istituto Luce pel que fa a la producció documental, i el bateig de la Editoriale Aeronautica no va poder ser cinematogràficament més aconseguit. El film és una petita obra mestra del cinema bèl·lic, en què el relat flueix alternant amb calculada dosificació els moments espectaculars del combat aeri amb escenes terrestres més pausades i sempre planificades en funció dels primers.