VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Kosovo, 1999. Una jove vídua, la Danica, intenta sobreviure en un barri serbi d’una ciutat dividida pel riu Ibar en dues zones: la sèrbia i l’albanesa. La mort del seu marit a mans dels albanesos ha deixat ferides profundes en la família. Quan un jove soldat albanès ferit es refugia a casa seva, la Danica l’amaga i el protegeix. Aviat sorgeix l’amor entre ells.

El documentalista David Sieveking signa aquesta crònica càndida de l’Alzheimer de la seva mare, i dels efectes que la malaltia produeix en la seva família. Els pares del cineasta van formar part del moviment estudiantil dels anys setanta, i mantenien una relació oberta que ara l’Alzheimer fa canviar. Tota la família ha de trobar una nova manera de comunicar-se.

En aquesta tercera part de la trilogia "Dreileben", els fets es mostren des de la perspectiva del convicte fugitiu. Amagat en un bosc, l’aïllament, la consciència que la policia el persegueix i la por comencen a fer-lo canviar.

Unes vacances d’estiu en família no sempre són el que semblen, i una família ideal tampoc no ha de ser-ho obligatòriament.

La segona part de la trilogia fílmica "Dreileben" recupera alguns personatges de la primera part, que serveixen d’enllaç entre els tres films, però se centra sobretot en un personatge nou.

"Dreileben" és el títol d’un projecte comú entre tres cineastes alemanys (Christian Petzold, Dominik Graf i Christoph Hochhäusler) que el 2006 van iniciar un debat públic a propòsit de l’etiqueta “nouvelle vague alemanya” o “escola de Berlín” que els van atorgar els crítics del seu país.

Tot just alliberat de la presó, un exterrorista passa el seu primer cap de setmana amb amics del passat. Entre aquests hi ha la seva antiga xicota i el seu actual marit. N’hi haurà prou amb una petita espurna perquè la tensió acumulada en aquests dos dies esclati en una erupció d’hostilitat.

Inicis del segle XIX. Dos científics alemanys –el geògraf Alexander von Humboldt i el matemàtic Carl Friedrich Gauss– ambicionen descobrir el món. Els dos tenen una curiositat insaciable, però els diferencien la manera de viure i d’entendre el seu entorn.

França, segle XVIII. En els temps convulsos que van seguir la Revolució Francesa, el marquès de Sade passa els seus últims anys empresonat a l’asil de Charenton.

RICHARD BROOKS, 1960.