VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Documental que narra les històries de deu artistes talentosos, matemàtics teòrics i científics de renom que van decidir abandonar les seves carreres professionals per dedicar-se a l’origami, l’art japonès del plegatge del paper.

Una versió del drama de William Shakespeare 'Ricard III', una anàlisi sobre el poder, la luxúria i la traïció. A mesura que assaja amb els intèrprets, Al Pacino reflexiona sobre el dramaturg anglès, sobre la contemporaneïtat dels seus textos i sobre la dificultat per fer les seves obres més accessibles al gran públic.

Un cop més, Welles va tornar a Shakespeare per rodar 'Othello' en circumstàncies adverses. Dos actors i quatre actrius van encarnar Iago i Desdèmona en escenaris que van de Venècia al Marroc.

L’apocalíptic Roland Emmerich canvia de registre i es passa al cinema de tesi amb aquest film que atribueix al comte d’Oxford l’autoria de les obres de Shakespeare.

Adaptació de la famosa obra de Shakespeare, interpretada per la parella –matrimoni a la vida real– més famosa d’aquells anys. Va ser la primera pel•lícula sonora en què Fairbanks i Pickford van actuar i l’única vegada que van treballar junts a la pantalla.

'La finestra indiscreta', de Hitchcock; 'Senso', de Visconti; 'La strada', de Fellini; 'La llei del silenci', de Kazan; 'L’intendent Sansho', de Mizoguchi, i 'Els set samurais', de Kurosawa, són obres mestres que tenen en comú haver estat derrotades per aquest film de Castellani en la cursa pel Lleó d’Or del festival de Venècia de 1954.

Porcile juxtaposa dos relats: el del canibalisme d’un bandoler (Clémenti) a la Sicília del segle XV, sota l’ocupació espanyola, i el d’un jove alemany burgès (Léaud) que, tot i l’amor d’una noia, prefereix estimar els porcs.

MAURO BOLOGNINI, 1960.

“Per rodar 'Il fiore delle mille e una notte', Pasolini es va desplaçar als magnífics escenaris naturals del Iemen, Eritrea, l’Iran i el Nepal. El seu objectiu era recrear-hi el realisme i la fantasia, els dos elements fonamentals que, segons el cineasta, caracteritzen una estructura dramàtica basada en el mite del viatge i edificada en forma d’infinits cercles concèntrics”” (Esteve Riambau).

Només Pasolini podia convèncer Maria Callas per encarnar la seva Medea davant la càmera. El mite i la tragèdia, però també la reinvenció de tota una antiguitat . En correspondència amb el Teatre Lliure, ens la presenta el seu director, Lluís Pasqual.