VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

TIM BURTON, 1996.

Rodada en blanc i negre, Ed Wood narra la història real de qui ha estat titllat com “el pitjor director de la història del cinema”: un visionari a qui agradava vestir-se de dona decidit a conquerir Hollywood.

“A 'The Dark Knight', Christopher Nolan perfecciona la fórmula que va seguir a 'Batman Begins' (2005), que consistia a abordar el mític heroi de còmic des d’uns paràmetres realistes. No cal furgar massa per observar-ho: el Joker d’aquesta entrega és així d’aterridor per les seves connexions amb un salvatgisme i una bogeria versemblants.

“Malgrat la trivialització de què va ser objecte en la seva difusió comercial, 'Batman' és una reflexió intel·ligent sobre l’eterna dialèctica entre el bé i el mal edificada sobre una base que ben aviat deixa enrere la seva aparença pueril. Obviant les característiques lúdiques del còmic original de Bob Kane, aquest Batman va ingressar, amb tots els honors, en l’univers de les penombres sorgit de la fèrtil imaginació de Tim Burton” (Esteve Riambau).

'Beetlejuice' és un dels primers deliris visuals de Tim Burton, i va merèixer l’Oscar al millor maquillatge. És un film macabre i amb un gran sentit de l’humor que tracta d’una parella de fantasmes inexperts que volen treure de casa seva l’esnob família de Nova York que ha anat a viure-hi. Els ajudarà un exorcista còsmic i esbojarrat anomenat Beetlejuice.

El primer homenatge de Burton a Frankenstein –el film de la seva vida– actualitza el clàssic de Mary Shelley situant-lo en un suburbi contemporani. Frankenweenie explica les peripècies de Victor Frankenstein, un nen de deu anys que reanima el seu gos a l’àtic dels seus pares quan aquest mor atropellat. El film havia de ser exhibit a la reestrena de Pinotxo el 1984, però el van qualificar com a no recomanat per a menors de set anys i els executius de la Disney ho van impedir.

A Pee-Wee li roben la bicicleta. Per recuperar-la, comença un viatge fins a El Álamo. Pel camí topa amb personatges pintorescos i viu una sèrie d’aventures que el portaran, finalment, als estudis de la Warner, on interromprà diferents rodatges. És el primer llargmetratge de Burton i constitueix tota una declaració de principis sobre el seu estil i els mons de fantasia que li agrada mostrar en els seus films.

El primer film de Tim Burton va ser aquesta peça de stop motion filmada en blanc i negre que adaptava un poema que el cineasta va dedicar al gran Vincent Price i a Edgar Allan Poe. Un curt profundament personal i amb l’ídol de la infància del cineasta (el mateix Price) fent de narrador.

Un gran èxit comercial beneït amb quatre Oscars (al film, l'actor, el director i el guió), a més del Globus d'Or al millor film i l'Os d'Or al festival de Berlin. És una road-movie, amanida amb bons sentiments, sobre la relació entre un arribista social i un autista, dos germans antagònics units per una herència familiar.

L’arquitectura de la ciutat de Milà i el seu entorn, l’urbanisme dels seus carrers i places, és un dels protagonistes de La notte, d’Antonioni. El cineasta utilitza la ciutat per crear una atmosfera anònima i inquietant, un paisatge desolador que il·lustra l’alienació dels éssers humans en el món modern. Amb la projecció d’aquest clàssic del cinema italià continua la nostra exploració, conjunta amb l’Arquifad, de les relacions entre arquitectura, natura i cinema.