VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Una reivindicació de la figura de Hildegard von Bingen (Alemanya, 1098-1179), abadessa benedictina, teòloga, científica, mística, poeta i compositora i una de les figures més destacades de la vida política i religiosa del seu temps. El seu pensament crític va ser particularment incisiu amb aquelles idees que justificaven el domini exercit sobre les dones.

INGMAR BERGMAN, 1959.

Ridley Scott va escollir el tema de les creuades per explicar l’enfrontament entre Orient i Occident que va sacsejar el món al llarg de 200 anys convulsos, la remor dels quals encara perdura.

Un film inspirat en el poema èpic anglès més antic, escrit entre els segles VIII i XI i protagonitzat per Beowulf, un poderós guerrer que venç el diable Grendel i provoca la ira de la seductora i despietada mare de la bèstia. Un film revolucionari rodat amb la tècnica digital de motion capture, en què els intèrprets van posar el seu cos I la seva actuació al servei de la infografia.

Documental que narra les històries de deu artistes talentosos, matemàtics teòrics i científics de renom que van decidir abandonar les seves carreres professionals per dedicar-se a l’origami, l’art japonès del plegatge del paper.

Una versió del drama de William Shakespeare 'Ricard III', una anàlisi sobre el poder, la luxúria i la traïció. A mesura que assaja amb els intèrprets, Al Pacino reflexiona sobre el dramaturg anglès, sobre la contemporaneïtat dels seus textos i sobre la dificultat per fer les seves obres més accessibles al gran públic.

Un cop més, Welles va tornar a Shakespeare per rodar 'Othello' en circumstàncies adverses. Dos actors i quatre actrius van encarnar Iago i Desdèmona en escenaris que van de Venècia al Marroc.

L’apocalíptic Roland Emmerich canvia de registre i es passa al cinema de tesi amb aquest film que atribueix al comte d’Oxford l’autoria de les obres de Shakespeare.

Adaptació de la famosa obra de Shakespeare, interpretada per la parella –matrimoni a la vida real– més famosa d’aquells anys. Va ser la primera pel•lícula sonora en què Fairbanks i Pickford van actuar i l’única vegada que van treballar junts a la pantalla.

'La finestra indiscreta', de Hitchcock; 'Senso', de Visconti; 'La strada', de Fellini; 'La llei del silenci', de Kazan; 'L’intendent Sansho', de Mizoguchi, i 'Els set samurais', de Kurosawa, són obres mestres que tenen en comú haver estat derrotades per aquest film de Castellani en la cursa pel Lleó d’Or del festival de Venècia de 1954.