VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Porcile juxtaposa dos relats: el del canibalisme d’un bandoler (Clémenti) a la Sicília del segle XV, sota l’ocupació espanyola, i el d’un jove alemany burgès (Léaud) que, tot i l’amor d’una noia, prefereix estimar els porcs.

MAURO BOLOGNINI, 1960.

“Per rodar 'Il fiore delle mille e una notte', Pasolini es va desplaçar als magnífics escenaris naturals del Iemen, Eritrea, l’Iran i el Nepal. El seu objectiu era recrear-hi el realisme i la fantasia, els dos elements fonamentals que, segons el cineasta, caracteritzen una estructura dramàtica basada en el mite del viatge i edificada en forma d’infinits cercles concèntrics”” (Esteve Riambau).

Només Pasolini podia convèncer Maria Callas per encarnar la seva Medea davant la càmera. El mite i la tragèdia, però també la reinvenció de tota una antiguitat . En correspondència amb el Teatre Lliure, ens la presenta el seu director, Lluís Pasqual.

TIM BURTON, 1996.

Rodada en blanc i negre, Ed Wood narra la història real de qui ha estat titllat com “el pitjor director de la història del cinema”: un visionari a qui agradava vestir-se de dona decidit a conquerir Hollywood.

“A 'The Dark Knight', Christopher Nolan perfecciona la fórmula que va seguir a 'Batman Begins' (2005), que consistia a abordar el mític heroi de còmic des d’uns paràmetres realistes. No cal furgar massa per observar-ho: el Joker d’aquesta entrega és així d’aterridor per les seves connexions amb un salvatgisme i una bogeria versemblants.

“Malgrat la trivialització de què va ser objecte en la seva difusió comercial, 'Batman' és una reflexió intel·ligent sobre l’eterna dialèctica entre el bé i el mal edificada sobre una base que ben aviat deixa enrere la seva aparença pueril. Obviant les característiques lúdiques del còmic original de Bob Kane, aquest Batman va ingressar, amb tots els honors, en l’univers de les penombres sorgit de la fèrtil imaginació de Tim Burton” (Esteve Riambau).

'Beetlejuice' és un dels primers deliris visuals de Tim Burton, i va merèixer l’Oscar al millor maquillatge. És un film macabre i amb un gran sentit de l’humor que tracta d’una parella de fantasmes inexperts que volen treure de casa seva l’esnob família de Nova York que ha anat a viure-hi. Els ajudarà un exorcista còsmic i esbojarrat anomenat Beetlejuice.

El primer homenatge de Burton a Frankenstein –el film de la seva vida– actualitza el clàssic de Mary Shelley situant-lo en un suburbi contemporani. Frankenweenie explica les peripècies de Victor Frankenstein, un nen de deu anys que reanima el seu gos a l’àtic dels seus pares quan aquest mor atropellat. El film havia de ser exhibit a la reestrena de Pinotxo el 1984, però el van qualificar com a no recomanat per a menors de set anys i els executius de la Disney ho van impedir.