VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Història de Tommy Wiseau i del rodatge del film The Room, una pel·lícula que, malgrat la seva ínfima qualitat artística, ha aconseguit convertir-se en tot un fenomen de culte.

CHLOÉ ZHAO, 2017.

“Luca Guadagnino planteja l’adaptació d’aquesta novel·la d’André Aciman amb la complicitat en el guió del veterà James Ivory (premiat amb l’Oscar). El despertar a la maduresa del protagonista adolescent, l’arribada d’un estranger a una tranquil·la vil·la italiana de principis dels anys vuitanta, la mirada transgressora sobre un microcosmos tancat entorn dels paisatges naturals i la vida de la burgesia acomodada són alguns dels temes que hi apareixen.

El reverend Ernst Toller és un rector solitari d’una petita església de l’estat de Nova York. Quan una feligresa embarassada li demana que aconselli el seu marit, un ecologista radical, Toller se submergeix en el seu turmentat passat.

Una pel·lícula que ens parla de l’atzar i les casualitats, en què quatre personatges van coincidint pels carrers de Cannes durant el festival de cinema de la ciutat.

Un nen és segrestat per un grup de nans que el porten de viatge per diferents èpoques de la història, en les quals pot establir contacte amb personatges que van des de Déu fins al mateix dimoni, passant per Napoleó, Agamèmnon o Robin Hood. Un viatge d’imaginació desbordant que fa palès el gust de Gilliam pels mons delirantment onírics, un gust que explotarà amb la posterior Brazil.

Un home civilitzat arriba al salvatge oest americà amb l’objectiu de casar-se amb una noia.

Després d’invertir-hi més de vint anys de la seva vida, Terry Gilliam aconsegueix portar a bon port la seva anhelada versió actualitzada de la novel·la de Cervantes, en la qual dona el protagonisme a un vell sabater que es creu el mateix Don Quixot i a un jove director de cinema nord-americà que intenta rodar la pel·lícula sobre el personatge en paisatges espanyols, en un viatge estrany amb salts continus en el temps.

El film és una lliçó magistral de cinema des del seu vessant industrial i de procés de creació d’una pel·lícula, però amb el plus dramàtic que li atorga un destí tràgic que fa possible el primer unmaking of de la història del cinema.

MAKOTO SHINKAI, 2016.