Premsa
08/01/2025
L’autor francès, que va fer estada al barri barceloní, només va dirigir un film basat en un guió propi, ‘Un chant d’amour’. La seva petja, però, s’ha deixat sentir en moltes altres obres cinematogràfiques, algunes de les quals recull aquest cicle. El programa es presenta en diàleg amb l’exposició ‘Interseccions entorn Jean Genet’, del Museu Apel·les Fenosa del Vendrell, que es pot visitar fins el 23 de febrer.
El poeta, novel·lista i dramaturg francès Jean Genet (1910-1986) va portar una vida transgressora, marginal i sovint extrema. Va estar a la Barcelona dels anys trenta i va freqüentar al Barri Xino llocs com La Criolla, el prostíbul Madame Petit i sobretot els baixos fons del port, com reflecteix la seva novel·la autobiogràfica Diari del lladre. D’aquesta se’n deriva el guió de l’únic film que va dirigir, Un chant d’amour, realitzat el 1950 i estrenat el 1975.
L’ambient de l’actual Raval i les vivències que hi va experimentar van deixar una empremta fonda en la sensibilitat estètica i temàtica de l’escriptor. Aquesta retrospectiva recupera algunes de les millors adaptacions que s’han fet sobre la seva obra així com films directament influenciats pel seu univers.
Visions del corpus dramatúrgic genetià, com l’adaptació d’El balcó del 1963 dirigida per Joseph Strick, amb Shelley Winters i Peter Falk, o Les criades, que és al cor de La Cérémonie de Claude Chabrol tot i que es basa en una novel·la de Ruth Rendell, i convertida en un film de culte en la versió que en va fer Nocos Papatakis el 1963, Les Abysses. També aproximacions emblemàtiques que van estar envoltades de polèmica en la seva estrena pel seu homoerotisme explícit, com Querelle de Rainer Werner Fassbinder i Poison de Todd Haynes, i d’altres de més experimentals com la del japonès Toshio Matsumoto a Desfilada fúnebre de roses, del 1969, on un triangle sexual queer transcorria significativament al Bar Genet.
Un documental assenyala Genet com un abusador sexual: Litlle Girl Blue, on la directora Mona Achache retrata la seva mare Carole, de qui el poeta va abusar, i dos curtmetratges reflecteixen la seva visió sobre el drama palestí: Le Sphinx i Nervus Rerum.
Inauguració del cicle Genet al Raval
Dimecres 15 de gener 20.00 h
Sala Chomón
75 anys després de la seva creació i 50 des que va veure la llum, Un chant d’amour obre ara a la Filmoteca de Catalunya un cicle ple d’adaptacions, referències i influències de l’univers de Genet. Presentació a càrrec de la directora del Museu Apel·les Fenosa del Vendrell, i col·loqui posterior a la projecció del curt, una de les peces cabdals de la cinematografia gai. Ambientada en una presó francesa, la cinta desgrana una eròtica dansa de mort i passió entre tres presoners i el seu vigilant masoquista. Un referent del que als anys noranta Ruby Rich batejaria com a New Queer Cinema.
Activitats paral·leles
En el marc del cicle, Biblioteques de Barcelona i Filmoteca de Catalunya han organitzat dues sessions de lectura dedicades a Jean Genet:
Quatre hores a Xatila
Divendres 17 de gener 19.00 h a la Biblioteca del Cinema de la Filmoteca.
Sessió conduïda per l’activista libanesa Yara El Harake.
Activitat gratuïta amb aforament limitat.
Els assistents tindran l’entrada gratuïta a la doble sessió del mateix dia a les 21.30 h a la Sala Laya: Le Sphinx i Nervus Rerum.
Club de lectura a mida. Jean Genet
Dimecres 19 de febrer 18.30 h a la Biblioteca Sant Pau- Santa Creu del Raval.
Sessió conduïda per Nekane Aramburu, directora de Fundació Apel·les Fenosa.
Activitat gratuïta amb aforament limitat.
Interseccions Genet al Museu Fenosa
El cicle es presenta en paral·lel a l’exposició Interseccions entorn Jean Genet, del Museu Apel·les Fenosa del Vendrell, comissariada per Juan-Ramón Barbancho, que es pot visitar fins al 23 de febrer. La mostra s’articula al voltant del bust escultòric de Genet que Fenosa va fer el 1950 a París per encàrrec de Monique Lange.
Amb la col·laboració de: