Heterodoxes: dediquem un cicle a cineastes únics i inconfusibles

Únics, inconfusibles, rars. Heterodoxes. Són molts els adjectius que podem posar a cineastes que s'allunyen dels cànons del cinema més comercial i emprenen una trajectòria personal, marcada més per la necessitat de fer cinema -com una expressió natural del seu talent- que per la preocupació sobre l'acollida de les seves pel·lícules. Un tret que distingeix els quatre autors que formen part de la nostra tria d'Heterodoxes del mes d'agost: Yorgos Lanthimos, Abel Ferrara, Béla Tarr i Bruno Dumont.

El seu cinema és, en tot cas, un cinema que es mou al marge de la indústria, als llimbs de l'exhibició comercial,, i sovint les seves pel·lícules són salts al buit. Són hereus, entre d'altres, de Bresson, de Godard, de Tarkovski i de Jancsó, però també nets de Ford, d'Ozu, de Carné i de Lang.

Són autors amb plena consciència de ser-ho, cineastes que arrisquen seguint només el seu instint i que dibuixen una obra personal i fàcilment identificable. Els seus plans són alhora molt fàcils d'assignar als seus noms, però molt diferents de molts altres directors. Les seves històries -l'argument, si n'hi ha- també són personals, creatives, valentes. Són, en definitiva, cineastes que busquen, que no es conformen amb allò fàcil, que transiten camins sovint poc explorats i que alhora són capaços de trobar esquerdes en un sistema comercial que no els entén. Els seus films tenen ressó, sobretot, a festivals i mostres internacionals, però molts també arriben, encara que sigui de manera molt minoritària, a les nostres pantalles. Ara, el cicle Heterodoxes obre una finestra per descobrir, i enamorar-se, del seu cinema. Al llarg de tot el mes d'agost, amb quatre dels directors més destacats d'aquesta estirp alternativa.