Premsa
12/03/2026
Japanimerama. Viatge al cor de l’animació japonesa – Els passos dobles: Anahit Simonian - Isabel Herguera – Johan van der Keuken - Christian Petzold – Fritz Lang. Cinema-concert – Dies curts: Tariq Porter
L’anime és una tradició centenària que des de molt aviat va aconseguir tocar tot tipus de sensibilitats. Mentre a Occident alguns es qüestionaven si es podia fer animació per a adults, al Japó ja feia dècades que en feien amb èxit. Japanimerama proposa un recorregut que va des dels orígens fins a l’apogeu actual: un mapa per travessar dècades de creació, descobrir els autors més emblemàtics i retrobar algunes de les pel·lícules més estimades. A més, el cicle vol ser també una porta al descobriment de joies amagades, títols difícils de veure en pantalla gran que sorprendran els neòfits i faran les delícies de les mirades més inquietes. Un cicle comissariat per Oriol Estrada i Elodie Mellado que es complementa amb la FilmoXica de primavera, dedicada també a l’animació japonesa.

Compositora de bandes sonores per a Bertrand Tavernier, Isaki Lacuesta, José Luis Guerín, Eric Pauwels, Lluís Miñarro o Meritxell Colell, i acompanyant musical de moltes sessions de cinema mut a la Filmoteca, Anahit Simonian és creadora d’una obra que es passeja pels mons subtils de la imaginació, entre la veu, la imatge i la música. A partir d’una tria personal de la cineasta, el cicle presenta la seva obra musical i cinematogràfica en diàleg amb altres mirades referents que, com la seva, transiten pels límits entre els elements visibles. Tres parelles de sessions que posen en relleu la versatilitat de l’artista: com a compositora de bandes sonores, pianista en directe sobre imatges i directora i guionista.

L’exposició dedicada a aquesta artista referent de l’animació, El desig d’un lloc imaginat, continua fins al 14 de juny, però el cicle paral·lel Imaginaris compartits acaba aquest abril amb els diàlegs de la seva obra amb les creacions de col·legues de professió. Són sessions temàtiques dedicades a Família, Estimar, Ballar, Frontera, Record, fins arribar a la darrera, Teixir, amb el seu celebrat llargmetratge El sueño de la sultana.

També arriba al final la retrospectiva dedicada a aquest cineasta i viatger que s’apropava al món filmant-lo. Un creador, internacionalista i fonamental, d’assajos sensibles, intel·ligents, compromesos i plens de bellesa que proposen un diàleg fèrtil entre la realitat i les possibilitats de representació del cinema documental. Els seus films van adoptar plantejaments molt diversos, que van del fresc al retrat passant per l’experimentació, tot oferint una obra que és visió, anàlisi i celebració del món i del cinema.

Continua la retrospectiva dedicada al protagonista del Focus del festival D’A. El cineasta alemany, una de les veus més singulars del cinema europeu contemporani, es mou, amb elegància i misteri, entre fronteres i categories. Alternant pel·lícules d’època amb sobris retrats de problemes contemporanis, l’obra de Petzold explora una Europa ferida i expectant amb sobrietat formal, tensió emocional i personatges en trànsit entre el passat, la memòria i el desig de futur.

El cicle presenta una trilogia que mai s’ha projectat junta. Tres films breus que flirtegen amb l’abstracció i que tracen un cicle vital: Fusta, joventut, descoberta; Cendra, crepuscle, final, però també el perfecte adob per a noves vides; i Brot, (re)naixement d’alguna cosa. Tres films que parlen del cinema des de la fantasia i la recerca de la lírica, si és que no és tot el mateix.

Dins del cicle dedicat al període mut del mestre alemany, arriben dues obres monumentals, totes dues dividides en dues parts i amb acompanyament musical en directe, per la protagonista del cicle Els passos dobles Anahit Simonian en el cas de l’aproximació al pèrfid Mabuse i pel Manel Fortià “Frei” Quartet en l’adaptació de la llegenda germànica que va donar lloc a la mítica tetralogia wagneriana. Aquesta darrera sessió doble, diumenge 19 d’abril, s’emmarca en la secció Imprescindibles del BCN Film Fest. El quartet, creat especialment per a la Filmoteca, neix del nucli de Libérica, projecte liderat per Manel Fortià al contrabaix, amb Max Villavecchia al piano, Oriol Roca a la bateria i la incorporació de la flautista Anggie Obin. La formació amplia així l’univers sonor i combina jazz contemporani, flamenc i músiques d’arrel iberoamericanes per dialogar amb la imatge i l’espai cinematogràfic.

Arran de l’enquesta sobre cinema català impulsada pel diari ARA, el 14 i 15 d’abril acollim dues sessions especials. La primera reunirà quatre persones vinculades al món de la investigació, la crítica, la creació i la programació per debatre sobre els últims 25 anys del nostre cinema i analitzar-ne les claus, els èxits i els reptes de futur. Amb Maria Adell Carmona, Miquel Escudero, Eulàlia Iglesias Huix i Arnau Vilaró Moncasí, moderats pel periodista de l'ARA Xavi Serra. La segona se centrarà ens els processos de creació de la pel·lícula més votada per les dues-centes persones expertes que han participat a la gran enquesta impulsada pel diari ARA, de la mà del seu o la seva realitzadora. El títol de la pel·lícula es farà públic uns dies abans de la sessió, coincidint amb la publicació dels resultats de l’enquesta.
Finalitza el cicle dedicat a Mia Hansen-Love amb tres films que exploren el pas del temps, les pèrdues sentimentals i la construcció de la identitat amb una mirada íntima i lluminosa: Un amour de jeunesse, Eden i L'avenir.
La recuperació impulsada per la Filmoteca Polonesa porta al cicle De bell nou. La restauració del mes un dels primers films que relata l’experiència als camps d’extermini des de la mirada de les víctimes: Ostatni etap (La darrera etapa, Wanda Jakubowska, 1948). Inspirat en la història real de Mala Zimetbaum, el film es va rodar als mateixos escenaris dels fets i compta amb la participació d’algunes supervivents, alhora que restitueix la memòria de la seva directora, també supervivent dels camps de concentració.

Visibilitzem el cinema català projectarà la digitalització de la comèdia romàntica estudiantil amb números musicals d’Ignacio F. Iquino del 1943, Fin de curso, rodada parcialment a la Universitat de Barcelona.
L’anime també amara els propers mesos la programació de FilmoXica, amb joies clàssiques que han traspassat fronteres i amb les darreres novetats que arrasen entre el públic més jove i que val la pena gaudir en pantalla gran.
