El paraíso de los creyentes
La veu d’Alberto García-Alix ens condueix a través d’una reflexió sobre el valor de la imatge i la paraula. Text i imatge teixeixen fils narratius diferents i composen un relat personal, confrontant absència i presència, realitat i representació. L’artista es retrata i s’autoretrata alhora que penetra, en un exercici d’apropiació narrativa, en l’univers literari de Céline i Conrad.