Nosotros somos así (Valentín R. González, 1936) i Celuloide colectivo (Óscar Martín García, 2009)
Dues pel·lícules que mostren com, a la reraguarda, el públic continuava anant al cine i veia films de ficció i musicals, entre d’altres, així com també documentals amb què es difonien les idees de cadascun dels bàndols i faccions en conflicte.