El "cinematògraf" i la modernitat: 'Au hasard Balthazar' (Robert Bresson, 1966)
Com va escriure A. Bergala, "amb la modernitat, el cinema ha pres consciència, per primera vegada, que no està condemnat a traduir una veritat que li seria externa, sinó que pot ser l'instrument de 'revelació' o de 'captura' d'una veritat que no li pertany més que per a traure-la a la llum". Així, per al cinema modern, la pantalla és un dispositiu d’inquisició bolcat sobre la realitat fragmentada i sobre les seves maneres de representació.