Cercador

Cerca avançada

Apartats de la web

Filtra

S'han trobat 14463 resultats

Del còmic a la comèdia: 'Artists and Models' (Frank Tashlin, 1955)

Segurament, la comèdia és el gènere cinematogràfic més antic de tots, i un dels més populars. Des dels films silents i fins a l'actualitat, milers de films s'inscriuen en aquest gènere caracteritzat pel seu to optimista, amb tocs d'humor o d'ironia i sovint amb un final feliç. Avui "Artists and Models" serveix per il·lustrar el gènere.
Esdeveniment28/07/2017

La subversió de la mirada: 'La vida criminal de Archibaldo de la Cruz' (Luis Buñuel, 1955)

Les coses sovint no són el semblen. 'La vida criminal de Archibaldo de la Cruz', també coneguda com 'Ensayo de un crimen', és l'obra mestra del Buñuel entomòleg.
Esdeveniment28/07/2017

L'observació distant: 'Pather Panchali' (Satuajit Ray, 1955)

Sovint, quan parlem d'Història del cinema' ens referim sobretot a les pel·lícules produïdes a Europa o als Estats Units. No obstant, aquesta mirada eurocèntrica és incompleta. Per això en aquesta sessió gorem el cap vers a la cinematografia índia com a exemple d'altres cinematografies que tenen coses a dir en aquest discurs.
Esdeveniment28/07/2017

El crepuscle de Hollywood: 'Imitation of Life' (Douglkas Sirk, 1959)

Amb aquest títol, Sirk s'acomiadava del setè art. És una de les seves millors pel·lícules i un punt final bellíssim que també ens serveix per explicar el final del sistema dels grans estudis i la decadència de Hollywood a partir de mitjan anys 50.
Esdeveniment28/07/2017

La Nouvelle Vague va començar a la Gran Bretanya?: 'Look Back in Anger' (Tony Richardson, 1959)

Són molts els afeccionats al cinema que saben què va ser -i què va representar- la Nouvelle Vague. Seria possible pensar que no va néixer a França, sinó a la Gran Bretanya de finals dels 50, a l'empara d'aquell grup de cineastes jopves coneguts com els "Angry Young Men"?
Esdeveniment28/07/2017

El pèplum i la caça de bruixes: 'Spartacus' (Stanley Kubrick, 1960)

'Spartacus' combina a la perfecció l'atracció per l'Antiguitat -com feien els pèplums- i l'espectacularitat d'una gran producció. A més aporta, en plena vigència encara del Codi Hays i la caça de bruixes, una reflexió profunda sobre la llibertat i l'enfrontament de classes.
Esdeveniment28/07/2017

La vida i el cinema, al minut: 'Cléo de 5 à 7' (Agnès Varda, 1961)

De quan el cinema era la vida, i el metratge d'un film transcorria en paral·lel als fets que s'hi narraven. 'Cléo de 5 à 7' n'és l'exemple perfecte.
Esdeveniment28/07/2017

Les històries d'amor ja no són el que eren: 'Eve' (Joseph Losey, 1962)

Anys 60. El cinema ha canviat definitivament. De costat amb les produccions de Hollywood, arreu han sorgit nous corrents cinematogràfics que qüestionen -o fins i tot rebutgen- la narrativa clàssica i el món que representa. Ja res no és el que era, ni les històries d'amor.
Esdeveniment31/07/2017

El "cinematògraf" i la modernitat: 'Au hasard Balthazar' (Robert Bresson, 1966)

Com va escriure A. Bergala, "amb la modernitat, el cinema ha pres consciència, per primera vegada, que no està condemnat a traduir una veritat que li seria externa, sinó que pot ser l'instrument de 'revelació' o de 'captura' d'una veritat que no li pertany més que per a traure-la a la llum". Així, per al cinema modern, la pantalla és un dispositiu d’inquisició bolcat sobre la realitat fragmentada i sobre les seves maneres de representació.
Esdeveniment31/07/2017

L'Escola de Nova York: 'Faces' (John Cassavetes, 1968)

Entre 1965 i 1980, la indústria cinematogràfica americana va patir més canvis que en qualsevol altre període de la seva història excepte, potser, el de l’arribada del cinema sonor. Els canvis evidents en l’estil i en el contingut de les mateixes pel·lícules amb prou feines van donar idea de fins a quin punt la manera de concebre-les, produir-les i distribuir-les s’havia de veure alterada, d’una manera estructural i profunda, a mesura que avançava la dècada.
Esdeveniment31/07/2017