Ça commence aujourd'hui

Amb gran agilitat narrativa, una incisiva capacitat d'introspecció i fins i tot suggestius contrapunts poètics, el guió repassa molts dels desafiaments als que s'enfronta a dia d’avui la societat francesa i, per extensió, totes les societats occidentals: insolidaritat, desocupació, borses de pobresa enmig de l'opulència, drogues, alcoholisme, ruptures familiars de tot tipus, brutalitat paterna i materna, dificultats per compatibilitzar la dedicació al treball i a la família, despreocupació dels pares... I, enfront d'aquest panorama aparentment desolador, Tavernier sorteja el pessimisme insistint amb vigor i convicció en la radical capacitat de transformació que segueix tenint la iniciativa personal, familiar i social.

Així, Tavernier transforma la seva pel•lícula en un suggestiu programa d'acció social, que resumeix molt bé algunes de les crítiques més lúcides al materialisme consumista. Destaca sobretot la seva constatació del descrèdit i la inoperància de molts partits polítics i sindicats al món occidental, causa directa de la crisi de les institucions socials públiques i indirecta potser de l'auge de les ONGs. "En els últims anys —va assenyalar Tavernier a Sant Sebastià—, totes les grans batalles polítiques que s'han lliurat a França no les han protagonitzat els partits o els sindicats, que gairebé sempre s'han vist desbordats per la situació i fins a fer l'efecte que alguns d'ells només barallen per mantenir els seus privilegis i no per millorar les condicions socials; les han lliurat sobretot moviments socials de ciutadans, com les associacions de pares d'alumnes. Per això, jo faig pel•lícules sobre la gent del carrer, gent corrent, que de vegades s'equivoca, però que intenta fer bé el seu treball i millorar així tot el seu voltant. Són com illes de solidaritat en un món cada cop més egoista".

Coherent amb aquesta visió, la pel•lícula indaga també en les potencialitats de la pròpia família com a agent social, sobretot en el seu suport als educadors. Quan vaig preguntar a Tavernier pel paper que assignava a la família en la renovació social, em va contestar ràpidament: "La meva pel•lícula planteja la necessitat de refer el nucli familiar, perquè les famílies pateixen moltíssim amb la desocupació i amb molts altres factors desestabilitzadors. Per això mostro com la tasca del professor a l’escola queda molts cops difuminada quan els seus alumnes arriben a casa i ningú vigila allò que llegeixen, allò que mengen, ningú els ajuda a fer els deures escolars... Desgraciadament, en molts casos s'espatlla en les famílies tot allò que ha aconseguit el professor". De totes maneres, Tavernier va més enllà de la pura anàlisi política o sociològic, doncs mostra, amb gran riquesa de matisos, la necessitat que té el món actual de recuperar una sèrie de valors morals i cívics que s'han perdut o deformat. Aquest necessari al•legat es veu potser una miqueta limitat en els seus fonaments, doncs no s'atreveix a afrontar el valor de la religió amb font de solidaritat i civisme. No obstant això, en aquesta absència no s'aprecia cap sectarisme premeditat. De fet, el propi Tavernier em va assenyalar que no es considera com "aquells intel•lectuals d'esquerra, que comencen a sentir-se incòmodes quan descobreixen les connotacions cristianes d'alguns corrents antiliberals, com la que propugna Ken Loach".

Tavernier dóna vida a tota aquesta rica proposta a través d'una agitada i fresca posada en escena realista, el desplegament de la qual d'autenticitat i immediatesa es basa —com ell mateix m'assenyalava— en "una construcció dramàtica molt oberta, que fins i tot s'ha anat modificant molt durant el rodatge i el muntatge, perquè m'encanta deixar-me portar pels descobriments i les sorpreses". Això explica també la vibració emotiva que aconsegueixen les interpretacions. "Mai em plantejo a priori que un personatge tindrà  raó a costa d'un altre —em deia—; prefereixo escoltar les raons de cada personatge, per poder anar més enllà del vell arquetip d'heroi irreprotxable". Potser per aquest esforç de comprensió al que s'ha obligat Tavernier, tant els molts actors ocasionals com els actors professionals —sobretot Philippe Torreton— mostren una gran implicació personal en la bella història coral que protagonitzen.

Cine fórum: críticas y fichas de todos los estrenos cinematograficos. Madrid: CieDossat, 2001.