DOSSIER FILM (INCLÒS A Kenji Mizoguchi)

Gion no shimai

Les germanes de Gion

Fitxa tècnica

Direcció Kenji Mizoguchi
Guió Kenji Mizoguchi, Yoshikata Yoda (Novel·la: Aleksandr Kuprin)
Fotografia Minoru Miki
Interpretació Isuzu Yamada, Yôko Umemura, Benkei Shiganoya, Eitarô Shindô
Producció Japó
Any 1936

La crítica diu

 

Gion no shimai retrata el món de les dones abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la desintegració i derrota de l'Imperi japonès. Omocha (Isuzu Yamada) és una geisha que detesta el seu ofici, en el fons és una dona moderna que renega dels costums ancestrals nipons, i que acostuma a burlar-se de la seva germana Umakechi (Yôko Umemura), molt més submisa i plena d'absurds somnis romàntics.

Totes dues treballen a Gion, un famós barri de Kyoto per les seves Ochayes (cases de te), que Mizoguchi presenta com un lloc sòrdid i desagradable tot i el seu tènue vernís de «respectabilitat». El decorat de Gion no shimai és molt més que un simple teló naturalista, és una nítida metàfora sobre una societat corrompuda que encoratja la immoralitat i la mesquinesa dels homes. Però la relació entre ambdues germanes canvia quan Omocha, fortament colpejada per l'encarregat d'un magatzem d'on intentava robar un quimono, és hospitalitzada amb les dues cames trencades. Umakechi haurà de fer-se càrrec de la seva germana, qui coneixerà encara més a fons el terrible univers de les geishes, reafirmant-se en la seva oposició a aquest singular mode d'esclavitud. «Per què existeixen les geishes? Valdria més que aquesta falsa criatura no existís!» exclama.

 

 

A Gion no shimai els homes són éssers menyspreables, desagradables, el seu caràcter és feble i sense moral. Però tenen el poder, els diners, i això comporta el fracàs de les germanes quan intenten apropiar-se del seu destí, corroborant-se així la supremacia de l'ordre patriarcal sobre la voluntat individual.

L'arrel melodramàtica del film és evident, descriu un món ple d'injustícies i contrasentits, on la bellesa és efímera, la felicitat esdevé una quimera, el dolor és durador, cada acte de la nostra vida està dominat per la fatalitat, i l'esperança és una llum tènue amb prou feines albirada. En qualsevol cas, els personatges es troben sempre en una lluita contra el destí, que implacablement els doblega als seus capritxosos designis. Kenji Mizoguchi reflecteix els seus sentiments cap a aquests personatges, a Gion no shimai, en els diversos tràvelings laterals que segueixen les passes d'un o de diferents personatges, plasmació física del pensament Zen que considera la realitat com un element en canvi perpetu, o en aquell pla d'Umakechi atrapada entre dos miralls, recalcant la cruïlla vital en la qual es troba en tot moment.

 

Navarro, Antonio José. Maestros del cine japonès. “Dirigido por”, núm. 376 (mar. 2008), pàg. 76-79.

 

Bibliografia

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

  • Aprà, Adriano. Il cinema di Kenji Mizoguchi. Venezia: La Biennale di Venezia: ERI-Edizioni RAI, cop. 1980.
  • Bellezza e crudeltà: il cinema di Kenji Mizoguchi. Guy Borlée, Rinaldo Censi, Anna Fiaccarini (ed.). Bologna: Ente Mostra Internazionale del Cinema Libero-ONLUS, 2000.
  • Burdeau, Emmanuel; others. Mizoguchi encore. “Cahiers du Cinéma”, núm. 504 (juil-août, 1996), pàg. 64-75.
  • Ciclo homenaje a Kenji Mizoguchi. Madrid: Cine-club universitario, 1966.
  • Erice, Víctor. Itinerario de Kenji Mizoguchi. “Nuestro cine”, núm. 37 (enero 1965), pàg. 15-28.
  • Fernández Cuenca, Carlos. Kenji Mizoguchi. Madrid: Filmoteca Nacional de España, 1964.
  • Las Hermanas de Gion (Gion no shimai)(DVD). Barcelona: A Contracorriente Films, cop. 2014.
  • Las Hermanas de Gion. En Santos, Antonio. Kenji Mizoguchi. Madrid: Cátedra, cop.1993. Pàg. 155-169
  • Las Hermanas de Gion. En Simsolo, Noël. Kenji Mizoguchi. Madrid: Diario El País, cop. 2008. Pàg. 28-29.
  • Hernández Les, Juan. Kenji Mizoguchi: el héroe sacrílego. Madrid: JC, cop. 2014.
  • Kenji Mizoguchi. “Nosferatu”, núm. 29 (enero 1999).
  • Kirihara, Donald. Patterns of time: Mizoguchi and the 1930s. Madison; London: University of Wisconsin Press, cop. 1992
  • Mizoguchi Kenji. Michel Mesnil (ed.). Paris: Seghers, cop. 1965.
  • Mizoguchi, un clásico desconocido. “Cinestudio”, núm. 29, (enero 1965), pàg. 34-38.
  • Navarro, Antonio José. Maestros del cine japonès (1). “Dirigido por”, núm. 376 (mar. 2008), pàg. 76-79
  • Sato, Tadao. Kenji Mizoguchi and the art of japanase cinema. Oxford; New York: Berg, 2008.
  • Serceau, Daniel.  Mizoguchi: de la révolte aux songes. Paris : Éditions du Cerf, 1983.
  • Tomasi, Dario. Kenji Mizoguchi. Firenze: Il Castoro Cinema, 1998.
  • Yoda, Yoshikata. Souvenirs de Kenji Mizoguchi. Paris: Cahiers du cinema, cop. 1997.