La revolució televisada | Videogramme einer Revolution

Videogramme einer Revolution és un recull cronològic dels fets elaborat a partir de pel·lícules filmades en càmera de vídeo i dels programes de televisió que es van produir durant els cinc dies inicials de la revolta, entre el 21 i el 25 de desembre del 1989. Perquè la revolució, a Romania, sí va ser televisada.

Direcció - Harun Farocki, Andrei Ujica 

Guió - Harun Farocki, Andrei Ujica 

Interpretació - Documental 

Producció - Alemanya, Romania 

Any - 1992 

Videogrames d'una revolució és un film recopilatori que ha reunit el seu ric material de tal manera que sembla una cronologia ininterrompuda dels esdeveniments. Al mateix temps, es fa evident que l'aparent omnipresència de l'ull de la càmera és enganyosa. Com més variat és el material, més evidents són les zones cegues que conté. Al principi, els operadors de càmera independents encara estan en perill polític; actuen a la perifèria dels esdeveniments: veiem en primer pla torres d'apartaments d'estudiants; només el comentari revela que les persones del fons, que gairebé no es veuen, són manifestants. De vegades la càmera només ofereix una visió parcial: quan l'exèrcit es posa del costat del poble i obre foc contra el poder de l'estat, les tropes de la Securitate que fugen només es poden veure a la vora superior de la imatge; la càmera es mou nerviosament per l'escena des d'un angle extremadament alt, com si primer hagués de comprendre què està passant davant del seu ull. La fugida en helicòpter de Ceaușescu i la seva dona, seguida per dues càmeres, és un problema de distància (des del lloc dels fets) i de perspectiva (on vola l'helicòpter?).

Els ulls tècnics, pel que sembla, són a tot arreu, però el camp de visió està en moviment implacable; de sobte es contrau o s'expandeix de cop fins a convertir-se en un panorama. [...] Les diverses càmeres amplien la visibilitat, però, a diferència de les càmeres de vigilància, no se suposa que simplement registrin el que veuen, sinó que també ho interpretin i ho converteixin en proves polítiques. Una vegada i una altra, això supera la seva competència. [...]

Hi ha una guerra a Romania, però la guerra real i la guerra escenificada són gairebé indistingibles. Una situació revolucionària és estructuralment confusa de per si, i ara també hi entren en joc les maquinacions de les càmeres. La presència dels mitjans que va desencadenar la situació revolucionària també contribueix al fet que els seus contorns es vagin difuminant i es tornin cada cop més confusos. Els videògrafs aficionats es troben de sobte en el paper de reporters de guerra; estan nerviosos i es llueixen una mica amb la seva nova condició. «Ahir vas sortir a la tele». «Em vas veure?». Al principi, la gent mediatitzada encara està impulsada pels mitjans (Som al mitjà, per tant, som), fins que aprenen que poden jugar amb els mitjans, que els poden utilitzar per als seus propis propòsits, que els poden fer competir entre ells. Un procés d'aprenentatge que no té espai dins d'una dictadura i només es pot desenvolupar en una democràcia. [...]

El nucli de tota medialització és la verificació: allò que hi ha a la imatge existeix. La dictadura substitueix la verificació per la propaganda; allà on la propaganda és ineficaç, la repressió entra immediatament en joc i resol la qüestió de la veracitat mitjançant la violència. La fi de la dictadura és l'hora del cinema documental clàssic, la missió del qual sempre va ser garantir el descobriment autònom del món i donar contundència a les seves troballes. Les càmeres que enregistren la confusió caòtica a les plantes del centre de televisió romanès [...] observen amb els ulls del cinema directe, i veuen un buit de poder. [...]

El centre de televisió ocupat pels revoltosos a Bucarest és una màquina d'imatges que presenta cadàvers polítics, els no morts de l'antic règim: el fill de Ceaușescu, Nicu; el ministre de l'Interior, el cap del servei secret i un agent de la Securitate, amb la cara ferida. La seva presentació esdevé una execució mediàtica. La «última càmera» mostra els veritables cadàvers de Nicolae i Elena Ceaușescu. Allò que es veu a la imatge – existeix.

Kreimeier, Klaus. Enlargement of the Field of View. About Videograms of a Revolution. A: Ehmann, Antje Eshun, Kodwo... [et al.]. Harun Farocki, Against what? Against whom? London : Koenig books, 2009, p. 179-185.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Cervini, Alessia. La camera e l’evento: Videogramme einer Revolution. A: Imago, Itàlia: 2011. Núm. 3, p. 145-150. ISSN 2038-5536.

Ehmann, Antje; Eshun, Kodwo... [et al.]. Harun Farocki, Against what? Against whom? London : Koenig books, 2009.

Ehmann, Antje i Guerra, Carles (ed.). Harun Farocki : lo que está en juego. [València]: Institut Valencià d'Art Modern, 2016

Hée, Arnaud. Andrei Ujica: l'archiviste en autobiographe. A: Images Documentaires, França: 2019. Núm. 94-95, p. 33-44. ISSN 1255-3468

Lafleur, Guillaume. Vidéogrammes d'une révolution. A: 24 Images, Canada: 2025. Núm. 214, p. 77. ISSN 0707-9389.

Leder, Dietrich. Videograms of a Revolution [en línia]. Harun Farocki. [consulta: 19 de novembre de 2025].