DOSSIER FILM (INCLÒS A Germans Taviani)

Les affinités électives

Las afinidades electivas

Fitxa tècnica

Direcció Paolo Taviani i Vittorio Taviani
Guió Paolo Taviani i Vittorio Taviani (Novel·la: Johann Wolfgang von Goethe)
Música Carlo Crivelli
Fotografia Giuseppe Lanci
Interpretació Isabelle Huppert, Jean-Hugues Anglade, Fabricio Bentivoglio, Marie Gillain
Producció França
Any 1996

La crítica diu

 

Entre l’obra de Goethe i la sensibilitat dels Taviani, hi ha una sèrie de punts de contacte que esporàdicament ajuden a personalitzar l’adaptació fílmica del text. La novel·la de Goethe, Die Wahlverwandtschaften (Les afinitats electives), parteix de la constatació que existeixen una sèrie de lleis bioquímiques que afecten l’àmbit comunicatiu dels individus. Els éssers humans sentim atracció cap als altres, ja que una sèrie de misterioses energies interfereixen en l’àmbit estricte de la raó, ens commouen i ens acaben provocant la passió.

Els éssers humans, així com les substàncies que integren la naturalesa, acabem acoblant-nos els uns amb els altres gràcies a una sèrie de misteriosos components, els quals ens permeten separar-nos inexorablement per a trobar nous acoblaments. Goethe va construir un teorema literari que pretenia donar una explicació científica al problema de les passions humanes. En adaptar a Goethe, els germans Taviani busquen alguns paral·lelismes amb la idea que la seva existència està marcada pels inexplicables misteris de les afinitats creatives. Al llarg de la seva filmografia, els Taviani han projectat el misteri de la seva pròpia dualitat en molts dels seus personatges i han mostrat com entre dues individualitats separades existeixen uns misteriosos punts de contacte que condicionen les lleis de l’atzar i poden arribar a afectar, fins i tot, en el terreny del físic.

 

 

En la versió fílmica Les affinités éléctives (Paolo Taviani i Vittorio Taviani, 1996), el teorema de les combinacions afectives de Goethe és exposat de forma clara en una de les primeres escenes i sembla transmetre’s als elements constitutius de la posada en escena. L’acció de la pel·lícula transcorre en una vila neoclàssica propera a la Toscana, presidida per la imatge de l’església renaixentista de San Miniato al Monte –propera a Pisa– lloc de naixement dels dos germans cineastes. L’arquitectura del jardí i els elements geomètrics de les formes de l’església semblen guardar una certa correspondència amb l’arquitectura gairebé geomètrica de la pel·lícula, marcada pels canvis de relació entre els personatges.

En el film, el baró Edoardo (Jean-Hughes Anglade) i la seva dona Carlotta (Isabelle Huppert) viuen en harmonia en la seva vila fins que arriba una nova parella formada per Otton (Fabrizio Bentivoglio), un arquitecte encarregat d’estructurar la propietat juntament amb la bella i innocent Ottilie (Marie Gillian), una noia de divuit anys. Mentre la vila pateix un procés de restauració, Edoardo comença a sentir-se atret per Ottilie i Carlotta per Otton. En un primer moment, els personatges intenten resistir-se a la intensificació de les seves passions per por a destruir l’equilibri sobre el qual s’ha construït la seva vida.

En la novel·la de Goethe, els personatges es converteixen en una espècie de conillets d’índies, el destí dels quals no està regit per la casualitat característica del drama, sinó pel teorema de la química de les afinitats. En el seu treball de posada en escena, els Taviani busquen una geometria en la col·locació dels diferents personatges dins de l’enquadrament, els vestuaris volen fer-se ressò dels misteris de l’atracció, ressaltant les combinacions. Així doncs, mentre Edoardo i Ottilie vesteixen amb tons més càlids, els tons del vestuari de Carlotta i Otton són més foscos i inquietants. Les combinacions amoroses acaben corresponent-se amb un joc de combinacions cromàtiques. Els Taviani semblen tenir por de dur a terme fins al final el joc de possibilitats estructurals de la posada en escena i acaben sucumbint a les exigències narratives del drama. Les affinités éléctives es va transformant en un impersonal melodrama passional d’amors i desamors que finalitza amb un gran gest tràgic.

 

Quintana, Àngel. Las afinidades electivas: la bioquímica de las atracciones humanas. “Dirigido por”, núm. 253 (enero 1997), pàg. 8-9.

 

Bibliografia

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

  • Aristarco, Guido. Sotto il segno dello scorpione: il cinema dei fratelli Taviani. Messina; Firenze: D'Anna, 1978.
  • Baldeschi, Jaurès; Argentieri, Mino; Campinoti, Andrea [et al.].  Sotto il segno dei Taviani: i film 1962-2014. Castelfiorentino: Circolo del Cinema Angelo Azzurro; San Maniato: La conchiglia di Santiago, 2015.
  • I Fratelli Taviani, ovvero: il significato dell'esagerazione. Cooperativa Nuovi Quaderni. Parma: Nuovi Quaderni, 1974.
  • Goethe, Johann Wolfgang von. Les affinites electives. [Paris]: Gallimard, [1980].
  • Legrand, Gérard. Paolo & Vittorio Taviani. Paris: Cahiers du cinéma: Editions de l'Etoile, DL 1990.
  • Monje, Fernando; Cabrera, Luis Alberto. Los Hermanos Taviani. Alcalá de Henares: Ayuntamiento. Comisión de Cultura: Club Nebrija, 1982.
  • Quintana, Àngel. Las afinidades electivas: la bioquímica de las atracciones humanas. “Dirigido por”, núm. 253 (enero 1997), pàg. 8-9.
  • Rodríguez, Hilario J. Después de la revolución: el cine de los hermanos Taviani. Madrid: Calamar; Huesca: Festival de Cine de Huesca, cop. 2007.