emigració, arquitectura, franquisme
Aquest film, del qual sembla que s'han perdut totes les còpies, és, segons paraules del seu autor, un curtmetratge sobre el problema de l'habitatge que patien els emigrants espanyols i italians a Suïssa. "Era el moment del pla d'estabilització de la moneda a Espanya, que va provocar la primera gran afluència d'emigrants. Aleshores jo estudiava arquitectura. A l'escola vaig realitzar un treball comparatiu de les necessitats d'habitació entre els països nòrdics i els meridionals, cosa que em va conduir a prendre contacte amb els obrers emigrants a Ginebra (...). Aleshores vaig decidit il·lustrar el meu treball amb un petit film.
El problema de l'habitatge dels espanyols a Suïssa ens va dur, a mi i a la meva càmera -tot seguint el mateix camí en sentit invers- a Espanya. En conseqüència, el film es compon de dues parts: l'una rodada a Espanya, tot buscant les causes intrínsiques de l'emigració i l'altra, com a efecte consecutiu, a Suïssa, Acabat el treball, vaig considerar que el film tenia un valor, almenys informatiu, suficient com per funcionar a un nivell més ampli que el de l'adequació a un treball d'escola".
Segons confessa Juan Goytisolo en el seu llibre de memòries, va ser ell mateix qui va suggerir a Brunatto i a Estva que anessin a rodar als pobles i les comarques de Múrcia, Almeria i Granada, que ell coneixia dels seus viatges per la zona, quan juntament amb Monique Lange, la seva dona, va recopilar el material que li va servir, cap al 1959-1960, per redactar Campos de Níjar. El director de fotografia del film va ser Leopoldo Pomés.