Singin' in the Rain

Singin’ in the Rain va ser una producció molt complexa en l’àmbit estètic.  Kelly va ser actor, coreògraf i,  juntament amb Stanley Donen, el director. Carol Haney va ajudar en les coreografies. La música per les cançons va ser escrita per Nacio Herb Brown i editada pel film per Roger Edens. La lletra escrita Arthur Freed (també productor), adaptada per Kelly. El director de fotografia era Harold Rosson, qui havia treballat amb Kelly i Donen anteriorment, filmant On the Town (Stanley Donen, 1949). Els directors havien demanat específicament que fos Rosson qui substituís a John Alton, que havia estat assignat originàriament, després de l’èxit de An American in Paris (1951), amb un estel·lar Kelly, però dirigida per Vincent Minelli, director amb un estil molt diferent. A part d’aquests noms destacats, molta altra gent es va veure involucrada de moltes altres maneres en el film.

El número de ball més memorable del film és el solo de Kelly  “Singin’ in the Rain”. Val la pena analitzar de més a prop què va passar durant la producció d’aquesta escena. Primer de tot, Kelly ja sabia que com a estrella del film, en un moment o altre hauria de fer un solo.  El guió, fet per Betty Comden i Adolph Green, havia estat escrit un any abans, mentre Kelly estava ocupat treballant amb An American in Paris; tot i haver estat escrit imaginant-se’l a ell, no s’especificava cap número en concret per aquell solo. Ho van preveure com un número pel trio de Don Lockwood (Kelly), Cosmo Brown i Kathy Selden, pels quals en aquell moment encara no havien ni fet el càsting, però acabarien sent interpretats per Donald O’Connor i Debbie Reynolds respectivament. L’escena, tot i que finalment al film no començaria així, s’inicia en un restaurant, i el trio ballaria a través dels carrers i sota la pluja, en un ambient  de diversió.  Aquesta idea era bàsicament una repetició de “Make Way for Tomorrow”, número que Kelly, Rita Hayworth i Phil Silvers havien ballat a Cover Girl (Charles Vidor, 1944). Aquí els tres també surten ballant d’un restaurant, caminant amunt i avall al carrer, divertint-se i amagant-se entre portals per esquivar un policia emprenyat.

Tot i que Kelly va decidir fer de “Singin’ in the Rain” el seu solo, el trio va ser conservat com la seqüència dels crèdits del film. Kelly en aquesta escena encara conserva alguns elements claus de “Make Way for Tomorrow”: no només ballant al llarg del carrer, sinó també amb d’altres detalls com el policia enfadat. Tot i això, el significat principal d’aquest ball prové de la lletra de la cançó, tal com ell mateix va escriure, It’s going to be raining and I’m going to be singing. I’m going to have a glorious feeling, and I’m going to be happy again. Aquesta aproximació tan il·lustrativa cap al ball no és tan obvia com sona.  Depenia que la cançó es col·loqués  en un punt de la història en el qual fossin adequats els “glorious feelings” i d’aquesta manera, en la integració del número de ball a la hisòria.

Al contrari que en els musicals convencionals, a Singin’ in the Rain, els números musicals tenen lloc per un motiu en concret relatiu a la història, i durant aquests es construeixen les relacions entre els personatges principals. Per exemple, el solo de “Singin in the Rain”, no és només un interludi per a entretenir-nos, sinó que és concebut com un moment per a Don Lockwood per expressar els seus sentiments en un moment en concret de la seva vida particular i professional.

Wollen, Peter. Singin' in the rain. London: British Film Institute; New York: Palgrave Macmillan, 2012.
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Belloï, Livio. Des histoires du cinéma en images et en sons. “Iris”, núm. 19  (autumme 1995), pàg. 75-98.

• Barrera Calahorro, José Luis [et al.]. Cantando bajo la lluvia: Stanley Donen, Gene Kelly: 1952. Valencia: Nau llibres, DL 1996.
• Buzzard, Sharon. The do-it-yourself text: the experience of narrativity in Singin' in the rain. “Journal of Film and Video”, vol. XL, núm. 3 (Summer 1988), pàg. 18-26.
• Card, J. More than meets the eye in Singin' in the rain and Day for night. “Literature/ Film Quarterly”, vol. XII, núm. 2 (Apr. 1984), pàg. 87-95.
• Cantando bajo la lluvia (Singin’ in the Rain)(DVD). [S.l.]: Warner Home Video, cop. 2002.
• Casas, Quim. Cantando bajo la lluvia. “Dirigido por”, núm. 414  (sept. 2011), pàg. 55-56.
• Coma, Javier. Centauros del desierto ; Cantando bajo la lluvia. Barcelona: Dirigido, cop. 1994.

• Day, B. Cult movies: Singin' in the rain. “Films & Filming”, vol. XXIII, núm. 7  (Apr. 1977), pàg. 20-24.

• Donald, J. Thoroughly modern. “Sight & Sound”, vol. III, núm. 6  (June 1993), pàg. 42-44.
• Ewing, Marilyn M. 'Gotta dance!': structure, corruption, and syphilis in 'Singin' in the rain.' “Journal of Popular Film and Television”, vol. XXXIV, núm. 1 (Spring 2006), pàg. 12-23.
• James, Nick. Critics' top ten: Singin' in the rain. “Sight & Sound”, vol. XII, núm. 9 (Sept. 2002), pàg. 50.
• La Polla, Franco. Stanley Donen, Gene Kelly. Cantando sotto la pioggia. Torino: Lindau, cop. 1997.
• Macnab, Geoffrey. Don't stop the dance. “Sight & Sound”, vol. IX, núm. 12 (Dec. 1999), pàg. 62-63.
• Mariani, J. Come on with the rain. “Film Comment”, vol. XIV, núm. 3 (May-June 1978), pàg. 7-12.
• Masson, Alain. Une promenade architecturale. “Positif”, núm. 331 (sept. 1988), pàg. 50-54.
• Méndiz Noguero, Alfonso. Cómo se hicieron las grandes películas. Madrid: CieDossat, 2003.
• Telotte, J P. Ideology and the Kelly-Donen musicals. “Film Criticism”, vol. VIII, núm. 3 (Spring 1984), pàg. 36-46.

• Viviani, Christian. L'épure et la chantournure: le costume dans le musical américain. “CinémAction”, núm. 144  (sept. 2012), pàg. 39-44.

• Wollen, Peter. Signs and meaning in the cinema. London: British Film Institute, 1998.
• Wollen, Peter. Singin' in the rain. London: British Film Institute; New York: Palgrave Macmillan, 2012.