DOSSIER FILM (INCLÒS A Pervivència de la narrativa clàssica)

Tess

Fitxa tècnica

Direcció Roman Polanski
Guió Gérard Branch, Roman Polanski, John Brownstain (Novel·la: Thomas Hardy)
Música Philippe Sarde
Fotografia Geoffrey Unsworth, Ghislain Cloquet
Interpretació Nastassja Kinski, Peter Firth, Leigh Lawson, John Collins, Richard Pearson
Producció Regne Unit
Any 1979

La crítica diu

 

A molts els va sorprendre aquest Polanski poètic, romàntic i barroc, melodramàtic i classicista, pintor ideal de la condició femenina del segle XIX, de la seva societat, els seus ambients, els seus paisatges, molt en la línia d'un Lean o un Sirk, però la veritat és que aquest estil ja estava present, en una fase germinal, en els dos primers flashbacks de Gdy Spadaja Z Nieba Anyoli (Roman Polanski, 1959). Polanski sintetitza l'argument i l'esperit de la seva pel•lícula de la millor manera possible: "Tess d'Urberville és la història de la innocència traïda en un món en el que la conducta humana està regida per les barreres de classe i els prejudicis socials. És també un estudi sobre la causalitat.

Tots els mals de la vida de Tess són el resultat de les petites però transcendents coincidències que conformen la nostra destinació. Si no s'hagués produït la trobada casual entre el seu pare borratxo i el clergue que li diu que per les seves venes corre sang aristocràtica, la tragèdia no hagués ocorregut. Tess hagués portat la plàcida existència d'una camperola de Dorset. Mai hagués conegut a Alee d'Urberville, mai hagués estat violada per aquest i mai hagués acabat en la forca". Un cop més Polanski sorprèn a l'espectador des del mateix inici amb un pla-seqüència d'obertura que hauria de figurar en tots els manuals d'ensenyament del cinema i de com s'ha de rodar i planificar una escena de presentació. Després dels elegants títols de crèdit sobre fons blau veurem un gran pla general d'un paisatge campestre, la càmera efectua una lenta panoràmica fins a enquadrar un camí en pla general, sobre el que van descendint els altres títols de crèdit que conclouen amb un breu "To Sharon" (és a dir, dedicat a Sharon Tate, que si visqués hagués estat amb absoluta certesa la protagonista; ella va ser qui li va donar a conèixer a Polanski la novel•la).

 

 

Una comitiva de músics i angelicals jovenetes vestides de blanc (signe social de la seva virginitat i puresa) s'aproxima des del fons del pla fins a reenquadrar-les en un pla mig lateral mitjançant una panoràmica cap a la dreta, moviment que revela la seva situació en una cruïlla de camins, la càmera abandona a les noies i segueix el moviment d'un home begut, Jack Durbeyfield, que s'acosta pel camí perpendicular a l'altre, la càmera prossegueix lentament el seu gir circular i ens torna a mostrar la cua de la desfilada en l'altre camí, amb l'home en primer plànol d'esquena, avançant cap a l'esquerra pel camí on el grup venia en l'enquadrament inicial —el dels crèdits— i allí es creua amb un clergue a cavall. Fi del pla seqüència. Polanski ha aconseguit integrar en un sol pla dues accions simultànies sense necessitat de recórrer al muntatge, únicament amb una posada en escena resolta amb una llarga panoràmica de 360 graus, en un únic pla!

He descrit aquesta acció amb detall perquè la considero paradigmàtica, tota una declaració de principis, en primer lloc perquè el cineasta se cita a si mateix mitjançant un moviment en cercle, metàfora del seu gust per la narrativa circular, estilística en aquest pla i guionística en gairebé tot el conjunt de la seva obra; en segon lloc perquè Polanski adverteix a l'espectador des de l'inici que l'obra que es disposa a veure és de ritme pausat, assossegat, deixant "respirar" al pla, amb un gust pel descriptiu, pels petits detalls i per la reconstrucció sociohistòrica i antropològica de finals del segle XIX. Polanski realitza una posada en escena deliberadament lenta —el que no és habitual en ell— perquè en aquell temps també es vivia a un ritme lent, molt lluny de la brogit de les societats actuals. A més la unió espai-temporal és en aquesta seqüència necessària per dos motius: la conversa casual entre el pare de Tess i el pastor Tringham modifica el rumb dels esdeveniments (unió temporal), i perquè Angel Clare revisitarà aquesta cruïlla de camins anys més tard i recordarà, per primera cop, que allà, precisament allà, era on havia vist a Tess per vegada cop (unió espacial).

 

Moldes, Diego. Roman Polanski: la fantasía del atormentado. Madrid: JC, DL 2005.

Bibliografia

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

  • Amiel, Mireille. Tess. “Cinéma”, núm. 251 (nov. 1979), pàg. 89-90.
  • Audibert, Louis; Gourdon, Gilles. Tess. “Cinématographe”, núm. 52 (Nov. 1979), pàg. 48-49.
  • Avron, Dominique. Roman Polanski. Barcelona: Cinema Club Collection, 1990.
  • Burrill, Timothy. Wessex tales. “Sight & Sound”, vol. 6, núm. 7 (July 1996), pàg. 59.
  • Carrère, Emmanuel. Bonjour, triste tess! (Tess). “Positif”, núm. 226 (janv. 1980), pàg. 58-61.
  • Costanzo, William V. Polanski in Wessex... Filming Tess of the d'Urbervilles. “Literature/Film Quarterly”, vol. 9, núm. 2 (1981), pàg. 71-78.
  • Daney, Serge. Entretien avec Roman Polanski. “Cahiers du Cinéma”, núm. 306 (déc. 1979), pàg. 4-11.
  • Fisher, Bob. Entrusted with Guarding Tess. “American Cinematographer”, vol. 75, núm. 11 (Nov. 1994), pàg. 66-70.
  • Fuller, Graham. Tess. “Cineaste”, vol. 39, núm. 3 (Summer 2014), pàg. 64-66.
  • Greenberg, James. Roman Polanski: una retrospectiva. Barcelona: Blume, 2013.
  • Heinich, N. La politique des hauteurs. “Cahiers du Cinéma”, núm. 306 (déc. 1979), pàg. 16-17.
  • Mercier, Frédéric. Tess (1979). “Cahiers du Cinéma”, núm. 684 (déc. 2012), pàg. 93-94.
  • Moldes, Diego. Roman Polanski: la fantasía del atormentado. Madrid : JC, DL 2005.
  • Navarro, Antonio José. Tess de Roman Polanski. “Dirigido por”, núm 337 (sept. 2004), pàg. 60-63.
  • O'Neill, Eithne. Tess de Roman Polanski. “Positif”, núm. 549 (nov. 2006), pàg. 65.
  • Polanski, Roman. Roman. Barcelona: Grijalbo, 1985.
  • Sandford, Christopher. Polanski. Madrid: T&B, 2009.
  • Serceau, Daniel. Tess. “Image et Son”, núm. 345 (déc. 1979), pàg. 128-131.
  • Strong, Jeremy. Tess, Jude, and the problem of adapting Hardy. “Literature/Film Quarterly”, vol. 34, núm. 3 (2006), pàg. 195-203.
  • Tess (DVD). [Barcelona]: Vértice Cine, DL 2010.
  • Tessier, Max. Sur Tess, Roman Polanski, Philippe Sarde. “Ecran”, núm. 86 (déc. 1979), pàg. 50-57.
  • Zunzunegui Diéz, Santos. Tess. “Contracampo”, núm. 17 (dic. 1980), pàg. 63-64.