Dossier Film (INCLÒS A Aula de cinema 2022/2023)

Vidas secas

Introducció

Film clau del cinema llatinoamericà que narra la història d’una família víctima de la sequera i la misèria durant els anys quaranta al "sertão" (la vasta regió semiàrida i subdesenvolupada del nord-est del Brasil).

Fitxa tècnica

Direcció

Nelson Pereira dos Santos 

Guió

Nelson Pereira dos Santos, Graciliano Ramos

Música

Leonardo Alencar  

Fotografia

Luiz Carlos Barreto  

Interpretació

Átila Lorio, Maria Ribeiro, Orlando Macedo, Joffre Soares, Genivaldo Lima, Gilvan Lima

Producció

Produçoes Cinematográficas Luiz Carlos Barreto Ltda, Sino Filmes   

 

Any

1963 

La crítica diu

“Si Vidas Secas és una pel·lícula forta, és per aquest progrés lineal i acumulatiu. En cada escena, la humiliació de la família persisteix, fins que finalment esdevé perpètua, una condemna. Les escenes del sertão, sense alleujament de la calor vertiginosa del sol, creen una sensació física d’aquest infern, on es camina sense fi i es veu el terra sec, les plantes tortes i mortes, matolls secs... Acabant en el lloc que hi fa, la pel·lícula no aporta cap conclusió al cicle de la misèria.  

L’aparent simplicitat de la direcció de Dos Santos és producte de la disciplina. Fins i tot es podria dir que constitueix un esforç deliberat per recuperar la senzillesa narrativa d’un cinema anterior, i la lucidesa associada al neorealisme. Això es pot explicar almenys per dues coses: externament, la font del guió; dins la pel·lícula, per la consistència dels protagonistes.  

Es diu que Vidas Secas no només capta “l’estat d’ànim” de la novel·la en què es basa, és a dir, que la novel·la també crea un ambient d’esterilitat, de sequeres que fan  que les famílies emigrin del sertão, de la misèria i dels camperols, però també s’adhereixen a la novel·la bastant de prop, reproduint escenes com la matança del lloro. Suposo d’això que el realisme de Dos Santos representa un esforç sostingut per abordar un tema fora de la província “natural” d’un intel·lectual burgès – la vida dels pagesos del sertão- mitjançant la mediació de la novel·la de García Ramos.  

[...] 

Vaig començar dient que Dos Santos va triar un tema polític. En realitat, el que determina l’orientació ideològica exacta de la pel·lícula és la seva particular forma de realisme. La pel·lícula és una sèrie de situacions compostes des del punt de vista d’una família de camperols que viuen el destí de la seva classe. Ens fan veure i també jutjar tot el que hi ha, i ha succeït al llarg de la història, des del punt de vista i els ulls de les classes oprimides. Les úniques mirades de la societat brasilera que tenim són figures hostils al llarg del camí de la família: ramaders, soldats, policies locals: molts, agents d’opressió. Dos Santos crea la sensació viscuda de duresa perpètua, maltractament i gana. Es tracta, doncs, que sigui l’espectador qui doni el pas indicat i que tingui la capacitat de llegir políticament aquestes imatges.” 

 

Randall, Conrad. “Vidas Secas” a Film Quarterly. Vol. 24, Núm.3 (primavera 1971) 

 

Dos Santos va viatjar de Rio a Bahia i Pernambuco l’any 1958 per fer un documental sobre una sequera que havia assolit el sertão des de l’any anterior. Aleshores, hi havia una àmplia discussió sobre la reforma agrària, i els camperols desafiaven l’autoritat política dels terratinents reclamant el dret a romandre en les propietats on vivien i treballaven, així com el títol legal de la terra. Dos Santos tenia moltes ganes de participar en la discussió mitjançant una pel·lícula que presentaria un retrat directe i poc sentimental del nord-est. Vidas Secas era una opció ideal per a un projecte d’aquest tipus; també era una obra important de la literatura brasilera que esperava adaptar-se a la gran pantalla.  

Sadlier, Darlene J. Nelson Pereira dos Santos. Urbana; Chicago: University of Illinois Press. (2003) 

Bibliografia

Frias, Isaac León. Los años de la conmoción: 1967/1973 entrevistas con realitzadores sudamericanos. Mexico: Unam. (1979). 

Neves, David. Nelson Pereira dos Santos. Huelva: Festival Iberoamericano. (1985). 

Paranaguá, Paulo Antonio [ed.]. Cine documental en América latina. Madrid: Filmoteca Española. (2003). 

Randall, Conrad. “Vidas Secas” a Film Quarterly. Vol. 24, Núm.3 (primavera 1971): p. 49 – 50. 

Sadlier, Darlene J. Nelson Pereira dos Santos. Urbana; Chicago: University of Illinois Press. (2003).  

Salem, Helena. Nelson Pereira dos Santos: el sueño posible del cine brasileño. Madrid: Cátedra; Filmoteca Española (1997). 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema