Fitxa tècnica
'Détective' (dedicat a John Cassavetes, Edgar G. Ulmer i Clint Eastwood) té tota l’estructura aparent d’un film de cinema negre i recorda, en certs aspectes, obres anteriors del cineasta com 'Alphaville', 'Made in USA' i 'Pierrot le fou'.
És un film d’espais tancats -tota l’acció, llevat de dues escenes, es desenvolupa a l’interior d’un hotel ple de passadissos- i conté tota la varietat dels personatges clàssics dels films negres: perdedors, dolents elegants, gent de boxa, dones infidels i l’investigador. La diferència entre aquest film i els clàssics és que Godard va oferint unes pistes, però la solució l’haurà de trobar l’espectador.
Òbviament, una altra diferència és l’estil personal de Godard, format per innombrables cites literàries i cinèfiles, pensaments i signes de civilització. Tot subratllat per una banda sonora composada de fragments eclèctics de músiques que aparentment es contradiuen en el seu esperit i estil, així com les meditacions igualment contradictòries sobre la necessitat suprema de l’art, la indústria i la inspiració, que fan d’aquest trencaclosques l’equivalent fílmic d’una jam-session.
“Quan els actors em demanaven massa explicacions, els deia: considereu que sou tubs de colors i cerqueu el motiu de la composició. Des del punt de vista de la referència a la pintura, el film ve dels inicis de Kandinsky i del fauvisme” (Jean-Luc Godard).