Fitxa tècnica
"Emmascarat sota una gamma variada d'elements extracinematogràfics -que van de la psicologia a l'antropologia, passant per la teologia- el film de William Friedkin trenca l'ànim dels espectadors, els quals, acomodats en l'escepticisme materialista de l'home modern, rebutgen l'existència metafísica del Mal. I ho fa de manera crua, sense embuts, atacant directament l'instint, corrompent la fe en la raó i la ciència. L'espant que ens tenalla prové del fet de que tot el relat manté una sorda versemblança, una impressió assossegada de realitat. A més, la pel·lícula també encobreix una combinació d'imatges subtils i sons subliminals, destinats a enaltir de manera perversa certa imatgeria diabòlica, construint d'aquesta manera una densa atmosfera maligna. L'elaborada escriptura cinematogràfica de Friedkin no busca la complexitat humana del relat, sinó potenciar el tosc primitivisme del conflicte dramàtic que narra: la lluita del Bé contra el Mal en estat gairebé pur, sense tensions morals" (Antonio José Navarro).