Fitxa tècnica
Béla Tarr adapta novel·la de Georges Simenon i narra els canvis en la vida d’un home després de descobrir una maleta plena de diners al port on treballa de vigilant nocturn.
“El que m’interessa de la història és que és, sobretot, una història humana. L’interès del lector és despertat no pels diners ni la maleta, sinó per la dignitat humana” (Béla Tarr).
“Un autèntic salt al buit, un pols poderosíssim, de ritme, de precisió, que deixa l’espectador, tot i que es digui Simenon, profundament tocat: la música obsessiva, la càmera d’una lentitud imparable, la imatge que reconstrueix els ambients portuaris i el misteri interior del protagonista […]. El resultat a la pantalla és inevitablement doble: lent i agitadíssim alhora, avorrit i hipnòtic a la vegada; desesperant i d’una insuportable intriga” (Oti Rodríguez Marchante).
“Amb la seqüència inicial de quinze minuts d’El hombre de Londres, Béla Tarr va fer que em sentís de sobte en la mateixa talaia portuària en què ell havia situat l’ull de la càmera i del seu protagonista: un observador tenaç dels voltants de la seva torre de vigilància, com si fossin l’enigma més gran del món. Tot i que el començament del film era magistral, no vaig pensar mai que em resultaria impossible oblidar-lo i que no trigaria a desitjar amb bogeria tornar a sentir-m’hi involucrat” (Enrique Vila-Matas).