Alfred Hitchcock · 1964 · 130'
Marnie escenifica un intercanvi de culpa i desig entre personatges ambigus i obliga al públic a una incòmoda presa de posició moral. Entre el melodrama i el malson, Hitchcock desestabilitza el seu món físic i psicològic a través del color i l'enquadrament. La circulació dels punts de vista, tan cruel com vivaç, troba el seu vincle en el cinema de Sonbert, el muntatge del qual substitueix la narració per una xarxa oberta de correspondències.
“M’agradava essencialment la idea de mostrar un amor fetitxista. Un home que vol anar-se’n al llit amb una lladre perquè és una lladre, com a altres els ve de gust anar-se-n’hi amb una xinesa o una dona de raça negra. Desgraciadament, aquest amor fetitxista no estava tan aconseguit en la pantalla com el de James Stewart per Kim Novak a Vértigo” (Alfred Hitchcock).