Fitxa tècnica
Hollywood vist pel cinema independent o la caiguda dels mites del cinema a cops de demolidora i perversa ingenuïtat.
Aquest llargmetratge imaginatiu i complex es revela absolutament imprescindible per a tots aquells que, entre altres coses, vulguin saber per què Shirley Temple no va interpretar mai El mago de Oz.
“Com en tota l’obra de Padrós, els personatges prenen una condició simbòlica i l’argument es converteix en una al•legoria de l’Espanya de Franco; una sàtira corrosiva que enfronta els somnis i els ideals de l’època amb la realitat més malcarada. La dimensió monumental de l’obra permet encreuar diferents temàtiques que el cineasta ja havia tractat en realitzacions anteriors: els límits d’una adopció retòrica del radicalisme o la marginalitat contestatària; la lleugeresa de l’alta burgesia que s’ha beneficiat d’un règim d’autarquia i l’atropellament de les llibertats; el pes de l’educació nacionalcatòlica i la repressió de la sexualitat; la fascinació per determinats signes i mites de la cultura de masses, etc.” (Joaquim Romaguera).