Escapar d’una feina tediosa tot tancant els ulls, marxant cap una altra, i potser possible, realitat. Explicar una història amb les paraules justes, retratar una mirada o les pinzellades d’un quadre amb la distancia adequada. Endinsar-se en el paisatge d’un riu, fugint del realisme, caminant amb peus de plom i un llibre sempre al cap.
En la darrera sessió de l’Afins dedicat a Helena Lumbreras posem el focus en una faceta poc coneguda de la cineasta: els experiments cinematogràfics que va desenvolupar al llarg de la seva activitat docent en centres educatius catalans als anys setanta i vuitanta.
Aquests projectes, poc coneguts o inèdits, il·luminen el doble vessant que va guiar la trajectòria vital, creativa i política de Lumbreras: l’aposta per un cinema radicalment col·lectiu i la vocació pedagògica com a eines de transformació social.
El 27 de setembre de 1976, Helena Lumbreras i Mariano Lisa van fer servir una càmera Bolex oculta dins d’una bossa per documentar l’acte commemoratiu del primer aniversari de la mort de Txiki (Juan Paredes Manot).
A partir d’aquesta acció de contrainformació, Jan Baeta Salvany proposa un exercici de reconstrucció i reparació que ens convida a repensar la memòria audiovisual dels darrers afusellaments de la dictadura franquista.
La tercera edició d’Arxiu Viu ens acosta al procés de recuperació d’una pel·lícula única: una filmació pel projector de cinema domèstic Pathé Baby, abandonada en un dels camins de l’exili que milers de civils i soldats recorregueren l’hivern del 1939.
Programa de la sessió
Programa de la sessió
Programa de la sessió
