Film

Sota el clima asfixiant de la llei marcial promulgada a Polònia el 1981 i que castigava molt durament tothom qui contradigués el Partit, mor un jove advocat deixant pendent el judici d’un obrer que va participar en una vaga no autoritzada.

L’administrador d’una empresa estatal decideix comprar una càmera per filmar totes les fases de la vida de la seva filla, però no trigarà a convertir-se en un cineasta amateur des del moment en què la seva empresa el requereix per filmar una festa de la fàbrica.

“Un noi entra a treballar al taller de vestuari d’un teatre i descobreix el que es podria definir com la vida dins una petita cèl·lula; el teatre, a la banda dels bastidors, és com la vida tancada en una petita píndola;

Tomek és un noi de dinou anys enamorat de la seva veïna Magdalena, una noia de més de trenta anys i desenganyada de l’amor. El noi l’espia i fa tots els possibles per veure-la, fins que un dia li exposa els seus sentiments obertament, cosa que tindrà diferents conseqüències per a tots dos.

A començaments dels noranta Disney va impulsar el cinema d’animació tot establint un abans i un després en el gènere amb aquest clàssic instantani que va ser la primera pel·lícula animada candidata a l’Oscar al millor film.

PATRICK IMBERT, BENJAMIN RENNER, 2017.

El primer musical dirigit per Busby Berkeley —el coreògraf amb més renom— per a l’MGM va ser també la primera producció d’Arthur Freed, home clau del gènere. Basada en un musical de Richard Rodgers i Lorenz Hart, narra les peripècies d’un grup d’adolescents, fills d’artistes de vodevil —un gènere que es va veure desplaçat pel cinema sonor—, per muntar el seu propi espectacle i mantenir encès l’art dels seus pares.

El darrer musical dirigit per Gene Kelly és aquesta història alegre i dinàmica d’aventures sentimentals ambientada a la Nova York de finals del segle XIX. É

Rodat entre Nova York, París i Venècia, és un dels reptes més grans de Woody Allen: transmetre les seves obsessions disfressades de l’optimisme gegantí que transpira un gènere avui dia gairebé mort, com és el de la comèdia musical, amb el mèrit de sortir-ne triomfant.

Un director d’escena disposa de tan sols tres dies per preparar un espectacle musical per a Hollywood.